10/7/15

Diumenge XV durant l'any. 12 de juliol





Am 7, 12-15
            Betel (=casa de Déu) era un santuari molt antic, Jacob va posar aquest nom al lloc on se li va aparèixer el Senyor (Gn 35, 14-15). Era l’equivalent, al nord, del Temple de Jerusalem. Cap l’any 750 aC, sota el regnat de Jéroboam II, és quan Amós hi va. Betel tenia també una significació política; en la defensa que en fa el seu sacerdot hi ha els interessos del rei.
            Amós, criador de bestia a Judà, és cridat per Déu a anar al Regne del Nord per denunciar-hi els abusos de luxe i riquesa, amb menyspreu dels pobres: “la casa de Déu havia esdevingut casa d’iniquitat” (Am 5,5).
            Amassià, assalariat del santuari de Betel, vol foragitar-lo, i que vagi a fer de profeta a Judà, el seu país. El profetisme, però, no és pas una feina o ofici a canvi d’un salari, el profeta és un home lliure que sols depèn de Déu. “Fer l’ofici de profeta”, li diu Amassià, comparant-lo a un funcionari ... que és una temptació, dins les activitats religioses, però un entrebanc per la creativitat i la renovació.                                                                                  
.........................................................................          
Mc 6, 7-13
            Comença una nova etapa en el procés del seguiment de Jesús, associa els seus deixebles a la seva missió, i en fa Apòstols (=enviats). Envia els deixebles en missió “de dos en dos”, potser per la influència de la Llei del doble testimoniatge, però també perquè el dos era signe de comunitat, els missioners no han d’actuar sols, sinó en equip. Ho veiem en molts textos dels Fets dels Apòstols: Pere i Joan, Pau i Bernabé, Judes i Siles ,,,
            Jesús els dóna consells que es refereixen a la pobresa, emporteu-vos sols l’estrictament necessari. Desproveïts de tota ajuda humana, cal sols recolzar-se en la fe i confiança en Déu, i no en els diners, comoditats i seguretats. No us deixeu impressionar per un possible refús, “sortiu i espolseu-vos la pols dels peus”, és com dir que fins la pols us deixem ... però també pot ser un signe de separació, els jueus feien una cosa semblant quan tornaven d’un poble pagà.
            Al final del text se’ns mostra que els deixebles posaren en obra el poder que els hi va ser donat.

Joan i Roser