"Mitis
iudex Dominus Iesus: El Senyor Jesús jutge benèvol"
La Carta Apostòlica en forma de "Motu Propio"
Per
centrar el tema he de fer unes reflexions prèvies. Tant en el àmbit
civil com en el canònic, el compromís matrimonial és el mateix:
fidelitat, ajuda mútua i educació dels fills. Aquest compromís és
per a tota la vida, fins que la mort els separi. Però poden sortir
circumstàncies en les que aquest compromís s'ha trencat. En aquests
casos l'àmbit civil considera el divorci, el
matrimoni és dissolt;
amb tot, amb la reforma del 2005, es pot dissoldre sense acreditar
gaires causes (en podem dir "divorci exprés"). En l'àmbit
canònic no es dissolt, sinó que es declara nul quan hi ha un
impediment no dispensable; un defecte de forma en la celebració;
falta de consentiment o vici en el consentiment.
L'augment
dels divorcis i de les peticions de nul·litat canònica no indican
una crisi de la institució "matrimonial" sinó de la
persona. Per a que la vida en parella, també anomenada família,
"funcioni" es necessita tenir una escala de valors ben
clara, en la que el bé de la família estigui sempre per sobre els
interessos individuals. Els cristians, els que ho són de fet i no
només de nom, tenen una gran ajuda amb l'exemple i les paraules de
Jesús de Nazaret. Deia un cantant italià dels anys seixanta que el
seu matrimoni havia anat bé perquè eren "un trio": Ella,
ell i Jesús de Nazaret.
Aquesta
indissolubilitat absoluta i intocable del matrimoni canònic
necessita un estudi exegètic i contextualitzar els textos evangèlics
en els que es basa, tal com s'ha fet en altres temes. Però que el
Col·legi Episcopal accepti aquest estudi és tan difícil com moure
un elefant adormit.
Crec
que és per això que el Papa Francesc ha publicat aquest "Motu Propio" (Llei pontifica de caràcter universal)
que
presenta
les modificacions del Codi de Dret Canònic en
el
seu Llibre VII, Part III, Títol I, Capítol I, Cànons 1671 a 1691,
en que es tracta del procés especial per declarar la nul·litat del
matrimoni. Abans hi ha un preàmbul que és el que ens interessa
conèixer.
<>
<
[...]
Teniendo siempre como guía la ley suprema de la salvación de las
almas. [...]
Consciente
de ello [...] constituí un grupo de personas eminentes [...] para
que esbozase un proyecto de reforma, quedando firme el principio de
la indisolubilidad del vínculo matrimonial. [...]
És
la preocupación de la salvación de la almas, que, hoy como ayer,
continua siendo el fin supremo de las instituciones, de las
leyes[...] Alimenta el estímulo de reformador el enorme número de
fieles que [...] se desaniman ante las estructuras jurídicas de la
Iglesia [...]; por tanto la caridad y la misericordia exigen que la
misma Iglesia como madre se haga accesible a los hijos que se
consideran separados.
[...]
Disposiciones con las cuales se favorezca no la nulidad de los
matrimonios sino la celeridad de los procesos. [...]
Criterios
fundamentales:
1.-
Una sola sentencia es ejecutiva. Ya no se requiere una doble decisión
conforme.
2.-
El juez único bajo la responsabilidad del obispo
3.-
El mismo obispo es juez.- [...] El obispo en su Iglesia, de la que es
constituido pastor y cabeza, es por eso mismo juez entre los fieles
que se le han confiado [...] Esto valga especialmente en el proceso
más breve, que es establecido para resolver los casos de nulidad más
evidente.
4.-
El proceso más breve, especialmente cuando se presenten argumentos
particularmente evidentes.
5.-
La apelación a la Sede Metropolitana[...] signo de la sinodalidad de
la Iglesia.
6.-
Función propia de las Conferencias Episcopales.- [...] Deben
respetar absolutamente el derecho de los Obispos de organizar la
potestad judicial en la propia Iglesia particular. [...] Cuiden de
que se asegure la gratuidad de los procesos.
7.-
La apelación a la Seda Apostólica, [...] que respeta un antiguo
principio jurídico, de modo que resulte reforzado el vínculo entre
la Sede de Pedro y las Iglesias particulares.
Després
hi han set articles que modifiquen els cànons esmentats al principi.
És interessant llegir-los i comparar-los.
Amb
aquest <>
el
que vol el Papa es abreujar i fer més senzill, i per tant més
econòmic, el procés de declaració de nul·litat de matrimoni,
tot i que les causes o capítols son els mateixos que fins ara i que
ja van ser molt reformats en el Codi vigent per influencia del
Concili Vaticà II. El
Papa simplifica moltes coses, dona més autonomia a les Esglésies
particulars presidides pel Bisbe, delimita les competències de les
Conferències Episcopals i afirma que l'objectiu fonamental és el bé
de les ànimes.
De
forma implícita facilita els processos de nul·litat. Ser més
explícit no pot, ja que això és matèria del Col·legi Episcopal
que, per ara és un elefant adormit però que sembla que es vol
despertar.
Tota
simplificació és perillosa , per això recomano llegir el document
original que, a diferència d'altres documents vaticans, és curt,
només 12 folis, i entenedor. També es poden comparar els articles
modificats del Codi
de
Dret
Canònic amb els fins ara vigents, per copsar millor l'abast del
canvi. Si voleu el document original d'aquest <>
el podeu demanar a xarxalaics@gmail.com i us serà enviat amb format
PDF. També podeu llegir Mt 5; Mt 19,1-2; Mc 10,1-12 i preguntar-vos
perquè sentències de Jesús del mateix nivell, que les referides al
matrimoni, han estat interpretades amb criteris exegètics,
hermenèutics o contextuals i les referents al matrimoni només amb
criteris purament textuals.
Llorenç Casanova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada