Nosaltres, avui, també ens sentim enviats al món per l'Esperit?
Ne 8, 2-4. 5-6.
8-10
Cap
a finals del segle V aC, Nehemies, governador nomenat pel rei persa,
junt amb Esdres, mestre de la Llei, assumiren un rol important en la
reconstrucció de la identitat del poble d’Israel, després de 50
anys lluny de la seva terra, en l’exili de Babilònia. La fe
d’Israel havia sobreviscut a la proba de l’exili, però era
necessària una unitat, doncs era difícil entendres, els que
tornaven al país plens d’ideals, i els qui s’hi havien
instal·lat durant el temps de l’exili.
Es
proposen refer la comunitat jueva, demanen als escribes de posar per
escrit les tradicions orals d’Israel, i convoquen el poble, en una
gran celebració a l’aire lliure, per llegir-ho davant de tothom.
El text que es llegeix, però, és en hebreu i el poble no l’entén
bé, perquè ells parlen arameu, i és per això que els levites els
ho expliquen.
La
descoberta de la Paraula de Déu, és una autèntica festa, i Esdres
els diu “mengeu i beveu”, a condició de compartir amb els que no
en tenen.
.....................................................................
Lc
1, 1-4; 4, 14-21
Lluc
escriu perquè Teòfil conegui la solidesa de l’ensenyament oral
que ha rebut i, per això, s’informa acuradament del què va passar
i ho escriu en una narració ordenada. És a dir, ordena tot el que
es diu, a fi que s’entengui, amb lo qual ja ens ve a dir que no es
tracta pas d’una historia o biografia de Jesús, sinó d’una
explicació del seu missatge.
Amb
aquest relat, Lluc vol donar-nos un coneixement
profund de Jesús, no pas superficial, i és en la sinagoga on
inaugura el seu ministeri. En el text d’Isaïes, es descobreix el
paper de Jesús, proclamat a l’avançada, que és tot un
capgirament: la Bona Nova la rebran primer de tot els darrers.
Com
qualsevol jueu en dissabte, Jesús va a la sinagoga i llegeix
l’Escriptura, amb tota normalitat; al acabar la lectura de Isaïes,
es va asseure i després d’un temps de silenci, per assumir bé el
que anava a dir, els diu: “Avui es compleix el que acabeu
d’escoltar”. No ens podem imaginar el que representava, en aquell
temps, aquesta afirmació. Aquest text d’Is 61, era un dels oracles
en que els jueus recolzaven l’esperança de la vinguda del Messies
... i Jesús els diu que ell és aquest Messies.
Aquesta
cita de Isaïes, que Jesús llegeix, sona com un veritable discurs
programàtic: “l’Esperit del Senyor és en mi ... m’ha enviat a
portar la Bona Nova als pobres ... a proclamar l’any de gràcia del
Senyor ...”.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada