"És el Senyor!" al sentir-ho, "Pere es llançà a l'aigua"
Ac
5, 27-32. 40-41
Igual
que Jesús, els apòstols compareixen davant el sanedrí. El gran
sacerdot esta inquiet per si el poble, escoltant els apòstols, els
retreuen la mort de Jesús.
L’experiència dels
apòstols ha evolucionat, els ha portat a un canvi radical: els que
havien fugit, abandonant Jesús, ara no tenen por de donar-ne
testimoni. El discurs que Pere adreça al tribunal, és com un resum
de la fe cristiana naixent, assegurant que a qui cal obeir és a Déu
i no pas als homes. i proclama dos títols de Jesús:
1) capdavanter (= model destinat a ser reproduït), Jesús és
el primer ressuscitat i obre el camí per ser seguit per tothom, i 2)
salvador, proporcionant al poble la possibilitat de convertir-se, de
girar-se vers Déu i acollir-se al seu perdó.
.....................................................................
Jn 21, 1-19
El capítol 21 de Jn, va ser afegit
posteriorment, sembla per posar en evidència la preeminència de
Pere, però sembla, també, que es vulgui mostrar que el Jesús
ressuscitat menja. Els hel·lenistes, basant-se en la filosofia
dualista grega, deien que les visions eren de l’ànima de Jesús,
no pas d’un ressuscitat ... però l’ànima no menja.
Els detalls de l’evangeli
no són casuals, sinó que sempre ens volen dir quelcom. Els
deixebles, en nombre de 7 (= la plenitud), representen tota
l’Església, però la seva missió és estèril (no pesquen res) si
no es recolza en la paraula del Ressuscitat. Llavors, la xarxa
(imatge de l’Església) s’omple amb 153 peixos, que sembla era el
nombre d’espècies conegudes aquell temps, i representaria la
totalitat dels pobles ... però no s’esquinça; la diversitat no
trenca pas la seva unitat.
Quan baixen de la barca,
els deixebles veuen un foc amb peix i pa, però Jesús els demana que
portin peixos. Sembla deduir-se que dins l’obra d’evangelització,
simbolitzada per la pesca, Jesús ens va al davant (ja té peix al
foc), però sol·licita sempre la nostra col·laboració.
Hi ha també dues
actituds de fe: contemplativa (“és el Senyor”) i activa (“Pere
es llançà a l’aigua”). Un mateix amor els empeny a tots dos:
l’un a proclamar el Senyor, l’altre a sortir-li a l’encontre.
Actituds equivalents es produïren davant la tomba buida: l’un ho
veié i cregué, però és Pere el qui primer hi entra.
Pere havia negat Jesús
tres vegades, i ara Jesús li demana una triple confessió del seu
amor. Les fórmules jurídiques, per ser vàlides, devien repetir-se
tres cops davant els testimonis. Això pot justificar també que fos
la tercera aparició de Jesús als deixebles, és com dir que,
oficialment, la visió era certa.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada