17/6/16



 Diumenge XII durant l’any. 19 de juny del 2016
Za 12, 10-11; 13,1  
  És difícil interpretar aquest text. Zacaries és un profeta que parla després del retorn de l’exili a Babilònia. El poble, per un voler de Déu, ha tornat a la terra dels seus avantpassats, però la situació no és gaire bona, doncs s’ha de reconstruir tot. El profeta vol fer reviure l’esperança del poble, i parla d’un home misteriós, enviat per Déu, que es presenta com aquell que han traspassat (és a dir, menyspreat, refusat, mort), i tothom plorarà la seva mort “com es plora la mort d’un fill”.
              Així, els habitants de Jerusalem, s’adonaran de tot el què han fet, que els va portar a l’exili, i es penediran, ploraran ... i seran perdonats: “brollarà una font per purificar els pecats dels descendents de David”.
              L’evangeli de Joan hi ha volgut veure una al·lusió a Jesús. (19, 36-37): “s’havia de complir allò que diu l’Escriptura ... miraran aquell que han traspassat”.
.....................................................................                                                                                        
Lc 9, 18-24
              Jesús es retira a pregar, no vol allunyar-se de la seva veritable missió. La pregària prèvia de Jesús mostra la importància del què anava a dir,  i pregunta: “qui diuen que sóc jo?”. La opinió de la gent fa referència al passat, és un profeta d’altre temps; els homes no saben obrir-se a la actualitat de Déu, al avui de Déu ... “i vosaltres?” continua Jesús. Pere diu que és el Messies, probablement impressionat per tot el què ha vist. Però, no han entès encara la manera com Jesús ve a fer de Messies, que no és pas com ells esperaven: un rei per treure els romans, i uns càrrecs a repartir; és per això que Jesús els manà de no dir res a ningú. La seva veritable missió és de servir i no de poder. 
              Llavors, Jesús anuncia la seva Passió, mort i resurrecció, una imatge de Messies molt diferent del que havien previst ... i també els adverteix de les complicacions que els esperen, si volen continuar seguint-lo, caldrà posar la vida al servei dels altres, i estar disposat a viure semblant a com Ell ho fa, malgrat saber que això pot portar problemes.   



 AMORIS LAETITIA  Cap. IV  L'amor en el matrimoni

Aquest capítol és el més llarg però el més important. Està dividit en quatre parts:
1.-El nostre amor quotidià
2.- Créixer en la caritat conjugal
3.- Amor apassionat
4.- La transformació del amor
1.- El nostre amor quotidiá
L'eix de la primera part és el text de 1Co 13,4-7 en el que Pau parla del camí incomparable del amor, però Pau  no ho dirigeix als matrimonis sinó a la comunitat, amb tot el Papa agafa les quinze característiques i les aplica al matrimoni, fent el que en podriem dir una hermenèutica del text. És un text que hi ha que llegir-lo en la seva totalitat ja que el considero fonamental per entendre la resta del document.
- L'amor és pacient: no es deixa portar per impulsos, no respon amb ira, l'altre té dret a     viure amb mi tal com és.
- L'amor és servei: no és només un sentiment sinó que es manifesta amb les seves obres
- L'amor no té enveja: no està centrat en el propi jo sinó que accepta que cadascú té dons i camins diferents.
- L'amor no és pedant ni agressiu: no es creu superior al altre sinó que compren, ciuda i protegeix a l'altre. A la família no hi ha el domini d'un sobre l'altre.
- L'amor és amable: les seves formes no són aspres ni agressives, no es fixa en els errors de l'altre i no observa els propis.
- L'amor és desinteressat: No es tanca en si mateix sinó que busca l'interés de l'altre.
- L'amor no té violència interior: No reacciona violentament davant l'error o les febleses de l'altre. Diu el Papa, <<Sólo un pequeño gesto , algo pequeño, i vuelve la armonia familiar>>   
- L'amor perdona: Una actitud positiva que busca entendre les debilitats del altre, no busca i rebusca les culpes de l'altre sinó que pensa en buscar les seves pròpies culpes. La família ha de ser un lloc de comprensió i no de permanent tensió i càstig mutu.
- L'amor s'alegra en l'altre: Valora la seva dignitat, la seva capacitat i les seves bones obres.
- L'amor ho disculpa tot: Intenta buscar el costat bo de l'altre més enllà de les seves debilitats o errors. Però no és ingenu de veure aquestes debilitat o errors, però no respon amb violència o arrogància.
- L'amor confia: Dóna llibertat a l'altre, no vol posseir i dominar totes les coses.
- L'amor espera: Accepta que algunes coses no vagin com ell/ella  vol, i espera que l'altre pugui canviar.
- L'amor ho suporta tot: Porta les contrarietats amb esperit positiu, es manté ferm en les seves opcions, no es deixa dominar per la rancúnia i el menyspreu cap  a l'altre.
2.- Créixer en la caritat conjugal
 Amb aquest "himne" de Pau, passa a considerar el segon punt: Créixer en la caritat conjugal, que consta de déu punts, que els comentarem en les seves idees fonamentals:
- Tota la vida, tot en comú: El matrimoni, sobre tot si el considerem sagrament en el sentit dels capítols anteriors, no es planteja una relació només per un temps sinó que perduri per dues raons la primera relacionat amb la parella ja que, si com a sagrament és la mostra visible del Regne de Déu, és un compromís per sempre i un amor dèbil o malaltís, que no tingui en conte el que s'ha dit en el primer punt (1Co 13) no pot aguantar un nivells alt de compromís. El segon relacionat amb la procreació ja que els fills: << Esperan que pueda perdurar en el tiempo; los hijos no solo quieren que sus padres se amen, sino también que sean fieles y sigan siemprer juntos>>
- Alegria i bellesa: <<Cuando la búsqueda del placer es obsesiva, nos encierra en una sola cosa [...] la alegria, en cambio, amplia la capacidad y nos permite encontrar gusto en realidades variadas, aun en las etapas de la vida donde el placar se apaga>>
- Casar-se por amor: <<casarse es un modo de expresar que realmente de ha abandonado el nido materno para tejer otros lazos fuertes y asumir una nueva responsabilidad ante otrra persona [...] comprometerse con otro de un modo exclusivo y definitivo siempre tiene una cuota de riesgo de riesgo y de osada apuesta. El rechazo de asumir este compromiso es egoista, intertesado, mezquino, no acaba de reconocer los derechos del otro>>
- Amor que es manifesta i creix: L'amor es manifesta en els petits detalls de la vida quotidiana, és aquí on l'amor creix o on l'amor mor, no en actes extraordinaris.
- Diàleg: Escoltar amb paciència i atenció, no començar donant opinions o consells, escoltar el que l'altre et vol dir.
Al final d'aquest  capítol  comenta el tema de l'amor apassionat, o sigui de la dimensió eròtica de l'amor. Fa una visió positiva de la sexualitat i del perill de que es converteixi en violència i manipulació, amb un desig egoista del propi plaer sense consideració cap a l'altre. Durant molt de temps les relacions sexuals eren considerades pecaminoses però
necessàries per a la reproducció. És per això que es toleraven només en el àmbit del matrimoni i només amb finalitats reproductives. Amb aquesta aspecte s'ha avançat molt, però el tema de la "única finalitat reproductiva" encara no està resolt.
Al final parla de la virginitat i del celibat malgrat que ho barreja amb la sexualitat del matrimoni en les etapes avançades de la vida o en circumstàncies de malalties greus, temes que, jo crec són molt diferents.

 LLorenç Cassanova