Is 2, 1-5
Enmig
de la turbulència política, social i religiosa que li toca viure,
Isaïes vol despertar en el poble l’esperança d’un temps millor,
i ho presenta amb dues imatges. Cada any, per la festa de les Tendes,
Jerusalem queda plena de gent, que ve de tot arreu i, en base aquest
aplegament, en prefigura un altre, i anuncia que vindrà un dia que
aquest peregrinatge a l’entorn de la muntanya del Senyor, reunirà
tots els pobles i nacions, sense excloure ningú.
Però, perquè esdevingui
això, segona imatge, cal superar la violència, convertint les armes
en instruments de treball: amb les espases forjaran relles per
llaurar, i de les llances en faran falçs per segar.
Esperant aquest dia, el
profeta convida a seguir l’ensenyament del Senyor i caminar a la
seva llum.
..........................................................................
Mt 24, 37-44
El
text ens parla del retorn de Jesús al final de la història, i
insisteix en la ignorància, tant del dia com de l’hora.
Jesús s’anomena, per
tres vegades, “Fill d’home”, i cal buscar-ne els orígens en un
text de Daniel (Dn 7, 13-14): “... vaig veure venir amb els núvols
del cel algú semblant a un fill d’home ...”. Si bé aquesta
expressió vol dir simplement home, també llegim que venia “amb
els núvols del cel” que, en llenguatge bíblic, vol dir-nos que
pertanyia al món de Déu. Quan Jesús parla d’ell com a Fill
d’home, anuncia el seu paper de Salvador, de portador del destí de
tota la humanitat.
Per il·lustrar la
vinguda del Fill de l’home, Jesús la posa en paral·lel amb Noé i
el diluvi. Hi ha diverses semblances: un esdeveniment sobtat, que
ningú esperava; hi ha una selecció, Déu separa el grup de Noé,
que troba just, de la resta del poble; el diluvi apareix en una
situació de normalitat, de despreocupació per part del poble; cal
prendre mesures, com fa Noé, que es dedica a la construcció d’una
arca, que li permetrà afrontar el diluvi.
Després, Jesús proposa
dues situacions quotidianes, normals pels jueus, per poder mostrar
que una aparent igualtat, en criteri humà, no és pas sempre el
criteri de salvació, que va al fons de les persones. Finalment, el
“vetlleu” queda il·lustrat amb una paràbola: el Senyor vindrà
com un lladre a la nit. Hem d’estar sempre a punt, doncs no sabem
ni el dia ni l’hora, i aquesta vinguda és el pas cabdal per la
trobada definitiva amb Déu.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada