Is 52, 7-10
Es parla del retorn de
l’exili a Babilònia, s’apropa l’hora de l’alliberament. El
profeta Isaïes, escenifica poèticament el goig dels israelites pel
seu retorn a Jerusalem. “Veuen com el Senyor torna a Sió”, havia
acompanyat el poble en la deportació a Babilònia, i ara retorna amb
ells i els consola rescatant les ruïnes de Jerusalem.
Déu és presentat com un
rei vencedor, que torna al seu poble després d’una batalla
victoriosa, “ha estès el seu braç”, símbol de poder.
Però la “salvació del
nostre Déu” s’estén per tots els pobles de la terra ... i
trobem el seu acompliment en la vinguda de Jesús, en que totes les
nacions podran veure la salvació de Déu.
..........................................................................
Jn 1, 1-18
La Paraula apareix com un
personatge, del que se’ns vol fer descobrir tot el seu misteri,
centrant primer l’atenció sobre la seva inicial existència i
activitat, abans de la seva manifestació dins la història. Comença
el text amb les mateixes paraules del inici del Gènesi: “Al
començament ...”. Es vol significar que comença una nova etapa de
la història humana, és com una nova creació. El que fa Déu el
primer dia, és separar la llum de les tenebres, i aquí es presenta
Jesús, la Paraula, com la llum que brilla enmig de la foscor. Al
donar Déu la seva Paraula, ens fa sortir de les tenebres,
aportant-nos la seva llum.
El qui és la Paraula
“s’ha fet carn”, que vol dir condició humana, amb totes les
seves febleses i limitacions, s’ha fet un home com nosaltres i
habita enmig nostre, acomplint així les promeses de l’Emmanuel,
Déu amb nosaltres. Com podríem entendre la Paraula de Déu, si no
fos expressada amb paraules nostres; sols així, Jesús ens pot
parlar de Déu i donar-lo a conèixer, perquè a Déu ningú l’ha
vist mai, està fora de l’espai i del temps, i la nostra
intel·ligència no el pot abastar.
Sols
la Paraula ens pot parlar de Déu i ens el dóna a conèixer; la
Paraula és la llum veritable, i era present en el món, Joan
Baptista n’era testimoni ... però no tothom l’ha reconeguda.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada