Is 35, 1-6.10
Els
exiliats, després de 50 anys a Babilònia, necessiten consol; el
temps havia esgotat el seu coratge i enfosquit les seves il·lusions
... ¿on és Déu? Isaïes els ofereix unes paraules d’ànim, cal
“enrobustir les mans que es deixen caure” i “afermar els
genolls que no s’aguanten”, perquè Déu vindrà a fer justícia.
El camí més curt entre Babilònia i Jerusalem passa pel desert
d’Aràbia, i això els recorda el retorn de l’Èxode, també pel
desert; aquest nou retorn serà una festa.
Tot això és obra de Déu
“que ve per fer justícia; la seva paga és aquí”. La “paga”
és el rescat, paraula que surt clarament en el verset 9: “tornaran
els qui el Senyor haurà rescatat”. El rescat és el que paga un
parent pròxim (el Goel) per alliberar un deutor. Se’ns vol dir que
Déu és com un parent, que està amb nosaltres, i vol alliberar-nos
de tot el que ens empresona. La descripció que fa Isaïes del retorn
del poble, és un símbol de la felicitat dels darrers temps.
..........................................................................
Mt 11, 2-11
El que Joan sent a dir de
Jesús, des de la presó, no s’adiu amb el que ell havia anunciat,
no es comporta com un profeta, i menja i beu amb tothom. Això
desconcerta als que esperaven un Messies poderós a l’estil de
David, i justifica que Joan fes preguntar a Jesús, si era ell el qui
havia de venir, o calia esperar-ne un altre.
Jesús respon als
deixebles de Joan amb paraules manllevades del profeta Isaïes, “els
cecs hi veuen, els invàlids caminen ,,,”, que resumeixen la seva
manera de fer de Messies: en lloc d’utilitzar el poder i la força,
es preocupa pels que pateixen, i anuncia la Bona Nova als pobres.
Després, Jesús proclama
la grandesa de Joan, que serà l’últim dels profetes, del qui diu
l’Escriptura “envio davant teu el meu missatger perquè et
prepari el camí”, i qui anuncia la vinguda de la Bona Nova. De
tots els profetes, sols ell ha tingut el privilegi de veure Jesús
... però no pas el Regne ja establert, i és per això que Jesús
diu que “el més petit en el Regne del cel, és més gran que ell”.
Una frase sorprenent, però ben entesa, no malmet pas la grandesa de
Joan. Ell ha sigut el portador d’un missatge, però les
conseqüències d’aquest missatge ja no estaran al seu abast, cosa
que el més petit dels deixebles de Jesús podrà descobrir.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada