Diumenge II
durant l’any. 14 de gener del 2018
1Sa 3, 3-10. 19
Anna
porta Samuel al santuari de Silo, en agraïment de que Déu li concedís aquest
fill, tot i sent estèril. És en aquest santuari que Samuel és cridat a
esdevenir profeta.
Es
podria remarcar: 1) Samuel és encara un noi, però és dins la feblesa humana que
Déu es manifesta, 2) la iniciativa ve de Déu, que el crida tres vegades, 3)
sovint, és necessari un intermediari per interpretar la crida; en aquest cas,
el sacerdot Elí, que li aconsella la actitud a seguir, i 4) la resposta de
Samuel a la crida, que es fa possible gràcies a l’escolta: “Parleu, que el
vostre servent us escota”
Sovint,
pensem que la pregària consisteix en parlar molt, i s’oblida que és, sobretot,
un temps per escoltar.
.......................................................
Jn 1, 35-42
Joan Baptista diu a dos dels seus
deixebles: “Mireu l’anyell de Déu”. Però què els vol dir amb això d’anyell? En
realitat, el mot arameu significa, a la vegada, “anyell” i “servidor”. Això
porta a que alguns ho interpretin com l’anyell pasqual proposat per Moisès, per
recordar que Déu els va alliberar, i aquí s’anunciaria una nova Pasqua, un nou
i definitiu alliberament. Però d’altres creuen que es podria referir a la
figura messiànica del “servidor de Jahvé”, que va presentar Isaïes.
Els
dos primers deixebles van cap a Jesús perquè Joan els orienta cap a ell. Jesús
mostra una gran discreció, “veniu i ho veureu”, res no els força amb aquesta
crida, són invitats a veure i a restar prop de Jesús. Seran testimonis que
poden també esdevenir intermediaris, i així es produeix quan Andreu crida al
seu germà Simó. És remarcable el procés teològic d’aquests deixebles, que
primer nomenen Jesús “mestre” i, ben aviat, confessen que “hem trobat el
Messies”.
Això
contrasta amb la trobada de Jesús amb Simó que, amb autoritat, pren possessió
d’aquest deixeble canviant-li el nom, transforma Simó en una altre persona; ara
es dirà Cefes, pedra, esdevindrà una pedra viva per l’edificació de l’Església.
Se’ns
presenta, d’una manera simbòlica, les característiques que ha d’assumir la vida
d’un creient, en aquell temps i també ara: seguir Jesús i donar-lo a conèixer,
però amb vivències, amb fets, oferint un testimoni personal.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada