Diumenge XXVIII de durant l’any. 14 d’octubre
del 2018
Sv 7, 7-11
Quan Salomó hereta el tron del seu pare
David, en un somni, Déu li diu: “Demana què vols que et doni”, i ell respon:
“... que tingui enteniment per governar el teu poble, i discernir entre el bé i
el mal ...”.
El
llibre de la Saviesa, 900 anys després, recorda aquest text, i fa dir a Salomó:
“vaig pregar i l’esperit de saviesa va venir a mi”. Els grans del món tendeixen
a creure que tenen una saviesa innata, que en tenen el monopoli ... però no és
així. Cal demanar-la humilment en la pregària, com va fer Salomó, que en el
text es felicita d’haver triat la veritable saviesa, i enumera tot el que
considera inferior a ella, com és la riquesa material.
La
saviesa no era pas un conjunt d’especulacions intel·lectuals, sinó que porta a
trobar respostes als problemes de la vida; pel rei, era saber governar el seu
poble.
Es
mostra la preferència de la Saviesa enfront de tots els bens de la terra, la
superioritat dels bens espirituals sobre els materials, la Saviesa és un do de
Déu.
.............................................
Mc 10,
17-30
L’home
pregunta “què haig de fer...”, i Jesús li diu “observar els manaments”. Crida
l’atenció que Jesús, sols cita els manaments relacionats amb el proïsme. Els
manaments són només una primera etapa, i Jesús “se’l mira amb afecte” i el
crida a seguir-lo. Però per seguir Jesús cal ser lliure, i l’home comprèn que
és un esclau de les seves riqueses, i la seva tristesa ressona com una
confessió d’aquesta situació.
Jesús
posa a proba la seva llibertat, la seva capacitat per discernir on es troba la
saviesa. Jesús el convida a passar de ser un home que compleix la Llei, a un
deixeble que segueix el camí. Les riqueses personals, del tipus que siguin, no
basten, la salvació no es mereix, es rep per gràcia i, per això, cal ser
lliure.
Jesús
subratlla la dificultat dels rics d’entrar al Regne de Déu, i hi afegeix que “és més fàcil que un camell passi
pel forat d’una agulla que un ric entri al Regne de Déu”. Però cal saber-ho
interpretar: la porta més estreta per entrar a Jerusalem, s’anomenava “porta de
l’agulla” i els camells, per passar-hi, els tenien de treure tot el que
portaven, per disminuir el seu volum i així poguessin passar ... semblant al
que tindria de fer un ric, treure’s de sobre els diners.
Els
deixebles queden sorpresos, la reacció de Pere dóna a entendre que estan encara
dins la lògica del mèrit, i Jesús els anuncia la persecució ... i els promet
igualment la vida eterna, però com un do, no pas com una recompensa.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada