Diumenge XXX de durant l’any. 28 d’octubre
del 2018
Jr 31, 7-9
Aquests
versets pertanyen al anomenat “Llibre de la Consolació”, escrit per Jeremies,
que resta a Jerusalem durant l’exili a Babilònia, i intenta animar als seus
compatriotes desesperats, anunciant que els exiliats retornaran, alguns potser
malmesos ... però tornaran.
Quan
van ser deportats, va ser difícil suportar les dificultats de la ruta, però la
tornada serà joiosa, fins i tot pels més febles.
Com
que tot va malament, el seu missatge d’esperança seria poc creïble i, per
això, comença amb “diu el Senyor” ... no
pas jo.
.............................................
Mc 10, 46-52
Els
deixebles, a Jericó de camí vers
Jerusalem, i després de tres avisos, continuaven sense comprendre la propera fi
de Jesús, no era aquesta la seva idea de Messies ... estaven cecs.
El
text es podria interpretar com una paràbola. El
cec Bartimeu, estava assegut “a la vora del camí”, no hi veia, no ho entenia, i
és per això que estava a la vora i no pas
seguia el camí, conscient de la seva ceguesa; però un altre detall,
estava assegut, que és simbòlicament la postura d’un mestre, lo que se’ns vol
dir que era una persona intel·ligent, i es per això que constatava la seva
falta de comprensió. Així, quan sent que passa Jesús, el crida, “Fill de
David”, reconeix Jesús com a Messies, i insisteix, demana ajuda. La gent el vol
fer callar, però Jesús s’atura i el fa cridar. Bartimeu s’aixeca, llença el
mantell, i va cap a Jesús. El mantell era la peça més preuada per un jueu;
segons la Torà, quan un té un deute, si no el paga, se li pot prendre tot
excepte el mantell, sense el qual, amb el fred de la nit, podria morir ...
seria matar-lo
Bartimeu,
doncs, ho abandona tot per anar cap a Jesús, i el nomena “Rabuni”, mestre, una
forma de relació més íntima, i li diu “fes que hi vegi”, no ho veia clar, no ho
entenia ... però quan hi veu, quan comprèn el missatge, segueix el camí de
Jesús. La seva fe, la seva confiança en Jesús, l’ha salvat, ara ho veu clar.
No
es pot seguir Jesús a cegues, com en un ramat, cal demanar de veure-hi clar, i
cal desfer-se dels entrebancs, per poder trobar el camí.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada