Diumenge Baptisme del Senyor. 13 de gener
del 2019
Is 42, 1-4. 6-7
Es un text del Segon Isaïes, que
predica en temps de l’exili a Babilònia. En una primera part, el Senyor parla
d’un misteriós personatge, “el Servent”, escollit per anunciar i implantar la
justícia a la terra, però no s’ha d’entendre una justícia en el sentit d’una
condemna, sinó d’una posada en llibertat. Déu
instaura la seva justícia i la seva llum, a traves de la debilitat de l’ésser
humà. La voluntat de Déu és de salvació i alliberament per tota la humanitat.
En
una segona part, el Senyor s’adreça directament al Servidor, a qui explica la
missió que li confia.
Es evident que Is no pensava en Jesús com al
servent escollit, però la seva visió s’adiu amb el que Jesús va viure i va fer.
D’aquí que la comunitat cristiana hagi vist en aquest text la figura de Jesús,
introduint un nou concepte de Messies, que comparteix la debilitat de la
condició humana, en perfecte coherència amb el “Déu amb nosaltres”
(“l’Emmanuel”).
.............................................
Lc 3,
15-16. 21-22
El Messies
que esperava Joan, no s’identifica pas amb l’autèntic Jesús: no “té la pala a
les mans ...”, ni “cremarà la palla en un foc ...”, però sí que batejarà de
manera diferent: ell bateja amb aigua, però Jesús ho farà amb el foc de
l’Esperit Sant, que abrusarà els cors amb el seu amor.
Com tot el
poble, Jesús també fou batejat; es volia mostrar com un home entre els homes.
Però mentre pregava, “el cel s’obrí”; es presenta la pregària com una obertura
entre la terra i el cel, entre els homes i Déu. L’Esperit baixà “com” un colom,
símbol de pau i reconciliació, i una veu digué: “tu ets el meu Fill, el meu estimat”.
Es
recull en aquest text, el que va ser experiència de Jesús al llarg dels anys
del seu camí: ser estimat per Déu. Circumstància que es repetirà en la
Transfiguració i, finalment, en la resurrecció. Lluc descriu una escena de
revelació, una teofania, amb un llenguatge poètic, el més idoni per explicar
l’inexplicable. Ben segur que Jesús, en el Jordà, tingué una experiència del
Pare, que va marcar per sempre la seva vida.
Joan i
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada