Diumenge de Pasqua. 21 d’abril del
2019
Ac 10, 34a. 37-43
El text és una mena de
“credo” en que es descriu la missió de Jesús, la seva trajectòria i, després,
posa èmfasi en la labor de la comunitat com a testimoni de la seva resurrecció.
És una proclamació del nucli de la fe cristiana, destinada a tothom, jueus i
pagans.
Pere està a Cesarea, a casa de
Corneli, un centurió romà, empès per l’Esperit, doncs no hi ha cap motiu
raonable que ho justifiqui, a més, això representava entrar a casa d’un pagà,
cosa prohibida per la Llei jueva. L’evangeli desborda les fronteres d’Israel:
tot home, encara que no jueu, pot ser batejat en nom de Jesús.
Un aspecte a remarcar és la
insistència a dir que és Déu qui actua en Jesús: “Déu el va ungir”, “era amb
ell”, “el va ressuscitar”, “li va concedir que s’aparegués a uns testimonis que
havia escollit”, “l’ha constituït jutge de vius i morts”.
......................................................................................
Jn 20,1-9
No hi ha testimonis del
moment en que Déu intervé ressuscitant Jesús, sols sobre els seus efectes: la
tomba és buida. Però el testimoni d’una dona no era vàlid, era imprescindible
el de dos o més homes, i és per això que Maria Magdalena corre a dir-ho a Pere.
Pels jueus, el sepulcre és el sheol,
on els homes duen una existència transitòria, una espera ... i Jesús ja no hi
és. La pedra havia estat treta, la mort ha estat vençuda, no ha pogut mantenir
Jesús captiu, i a dins sols hi havia el llençol d’amortallar i el mocador. Però
si s’haguessin endut el cadàver no s’haurien entretingut a treure-li la roba,
que esdevé la proba de que Jesús ha estat alliberat dels lligams que
simbolitzen la passivitat de la mort.
Trasbalsats per la notícia, Pere i
l’altre deixeble corren cap a la tomba, però malgrat que el deixeble hi arriba
primer, qui primer entra a la tomba és Pere; hi ha ja una jerarquia? Pere,
però, sols constata que Jesús no hi és. L’altre deixeble, amb els ulls de la
fe, davant el buit, els signes de l’absència, sí que en treu una conclusió: “ho
veié i cregué”; la fe li fa descobrir que Jesús és viu.
El fet més palpable, més evident, de
la resurrecció, és que els deixebles, abans dispersats i atemorits, tornen a
reunir-se, i després iniciaran la predicació del missatge de Jesús. Quelcom
devia passar, d’altre manera ara nosaltres no seriem cristians.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada