Diumenge XVII durant l’any. 28 de juliol
del 2019
Gn 18, 20-32
Déu no és pas insensible al que
esdevé a la terra, i escolta el clam que puja de les viles de Sodoma i Gomorra,
amb habitants corruptes i violents. Quan “els dos homes” que acompanyen el
Senyor, es dirigeixen vers aquestes viles, sembla per acabar destruint-les,
Abraham intervé prop de Déu, doncs no veu massa clar que els justos puguin ser
castigats igual que els pecadors, i es presenta com un intercessor, encara que
sigui discutible la seva manera d’exercir-ho, sols justificada pel poc
coneixement que tenien de Déu, doncs estaven a les beceroles de la revelació.
Per cinc vegades sol·licita la misericòrdia de Déu, negociant la eficiència de
la presència d’un nombre de justos cada vegada més baix, i Déu accepta el
“mercadeig” que li proposa Abraham.
És un exemple d’oració, com a diàleg
compromès amb Déu, en què Abraham parla amb el Senyor i mira de convenç-se’l,
posant en relleu la seva bondat i justícia.
......................................................................................
Lc 11, 1-13
Jesús parla als seus deixebles de
com pregar:
1) Dir a Déu Pare ens posa,
d’entrada, en una situació filial envers Ell. A diferència de l’Antic
Testament, amb Jesús Déu és proper, de tal manera que se li pot dir Pare. 2)
Santificar el Nom, és una petició clàssica dins el judaisme, que vol dir
creure, confiar que Déu hi és; en la Bíblia el Nom representa la Persona. 3) Que vingui el vostre Regne, és a
dir, el veritable Regne de Déu, que és misericòrdia ... i no pas el “nostre”,
que seria la teocràcia de David en aquell temps.
Després venen tres peticions
relacionades amb la nostra vida quotidiana. 4) Doneu-nos cada dia el pa que
necessitem, semblant al mannà del desert, que rebien cada dia i no calia
preocupar-se pel demà. 5) Perdoneu-nos els nostres pecats “així com nosaltres
...” ... pretenem que Déu perdoni igual
com nosaltres ho fem? Cal veure-ho, potser, com una doble petició: perdoneu els
nostres pecats, i que aquest perdó motivi en nosaltres la decisió també de
perdonar als qui ens han ofès. Segons l’ensenyament de Jesús, els nostres
deures envers Déu no es poden separar dels deures envers els nostres germans, i
6) No permeteu que caiguem en temptació; que les proves a que ens portarà la
vida no sobrepassin les nostres possibilitats.
Finalment, Jesús estimula a la
perseverança en la pregària, amb la paràbola de l’amic inoportú, i a
l’esperança, dels qui ho demanen, en el do de l’Esperit, que ens ajudarà a
reeixir en la vida.
Joan i Roser
