Diumenge XV durant l’any. 14 de juliol
del 2019
Dt 30, 10-14
És
una mena de testament espiritual de Moisés, que dóna testimoni d’una relació
amb Déu molt interior; convida al poble a posar en pràctica la Llei de Déu, que
no està pas dins els núvols del cel, sinó que s’inscriu en el cor dels homes,
fins i tot en els que no la coneixen.
Se’ns proposa una meditació sobre el
sentit de la Llei, i parteix de la convicció de que la Llei és la veu del
Senyor. Observar la Llei és experimentar la presència de Déu, que esdevé a
l’interior de l’home, fins arribar al mateix cor, però per un camí respectuós
amb la llibertat de cadascú.
......................................................................................
Lc 10, 25- 37
El mestre de la Llei,
disposat a reconèixer les competències de Jesús, li pregunta què ha de fer, i
Jesús el remet a l’Escriptura, l’obliga així a adoptar una posició. La resposta
és correcta, tot sembla ja dit (Dt 6,5 i Lv 19,18), però tot queda per fer.
Llavors, l’escriba pregunta qui és
el proïsme, doncs per ells, els altres als qui cal respectar sols eren els
israelites. Jesús defuig discutir i planteja una paràbola. A l’home víctima
d’una agressió, al mal físic se li ajunta una exclusió d’ordre religiós: al ser
tocat per uns bandolers impurs, esdevé també impur, i no es podia tocar; això
explica l’actitud del sacerdot i el levita. La mentalitat jueva, marcada pels
legalismes, els havia portat a tenir una consciència freda, sense escalfor
humana. Però el samarità, lliure d’aquests prejudicis, no té cap problema per
ajudar a qui ho necessita.
Els jueus menystenien els
samaritans, que consideraven uns heretges, això explica que, a la pregunta de
Jesús “qui d’aquets va veure a l’altre com a proïsme?”, la resposta del mestre
de la Llei fos “aquell qui es va compadir d’ell”, evitant de nomenar el
samarità ... i Jesús li diu “doncs fes tu igual”. No és sols convidar-lo a
considerar el samarità com un proïsme, sinó a imitar també el seu comportament.
El qui es troba amb Déu, no és
l’home religiós preocupat pel culte i les normes de puresa, sinó el qui
practica la misericòrdia, encara que sigui un heretge samarità.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada