Diumenge XXV durant l’any. 22 de
setembre del 2019
Am
8, 4-7
Amós és un profeta del s VIII
aC, que Déu ha escollit per predicar a Samaria, al regne del Nord, en un moment
de prosperitat econòmica. Però, com passa sovint, uns s’enriqueixen
considerablement, a costa de l’empobriment dels altres, víctimes de la
rapacitat dels comerciants, que tenen a les seves mans els productes de primera
necessitat, i de la corrupció dels jutges.
Els dies de festa, la lluna nova
(era el primer dia del mes, que era festiu) i el sàbat, concebuts perquè l’home
giri la seva mirada vers Déu, són viscuts amb impaciència perquè aquella gent
tenia un altre objectiu ... guanyar diners. Amós denuncia aquesta situació, i
retreu al poble que viure en la injustícia i menysprear el pobre, és també
menysprear Déu. “El Senyor no ho oblidarà mai ...” és un advertiment contundent
d’Amós, que cal no prendre’s a peu de lletra, donat que Déu es mostra sempre
propens al perdó.
. ....................................................................................
Lc 16, 1-13
A Galilea, eren molts els que
administraven les hisendes de propietaris que vivien a Jerusalem, i no cobraven
un sou, sinó comissions, a vegades exorbitants; així, per exemple, el qui devia
100 barrils d’oli, en realitat sols n’havia rebut 50, els altres 50 eren la
comissió.
L’abús d’un d’aquests
administradors és descobert, i això el porta a reflexionar sobre el seu
esdevenir i, abans de passar comptes amb l’amo, mira de fer-se amics,
modificant el rebut en que constava el què van rebre. Rebaixar el deute als
deutors, com fa l’administrador de la paràbola, representava, en realitat,
renunciar a la seva comissió, però no pas una estafa o robar a l’amo, i això
explica que el Senyor no l’acusa pas de lladre, sinó tot el contrari, remarca
un aspecte positiu, lloa el que hagi actuat tan hàbilment, organitzant el seu
avenir a base de donar el “diner injust” als seus deutors. Va trobar una
solució astuta per assegurar-se el futur, utilitzant el diner com un mitjà i no
pas com un objectiu.
¿Som tan hàbils per les coses del
Regne de Déu, com pels afers temporals? Cal estar convençuts que les riqueses i
els bens del món, no són en sí un objectiu, són sols un mitjà per poder servir
millor als altres. Si Jesús empra aquest exemple provocador, és per fer-nos
reflexionar sobre la darrera frase: hem de saber triar entre Déu o el
diner.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada