Diumenge XXXII durant l’any. 10 de novembre
del 2019
2Ma 7, 1-2.9-14
És la història d’una mare i
els seus set fills, que es resisteixen a les ordres del rei hel·lenista Antioc
Epiphani, que volia posar una estàtua de Zeus al Temple de Jerusalem, i pretenia
esborrar la religió jueva, començant per exigir desobeir les regles
alimentaries i del sàbat, i oferir sacrificis a altres déus. La mare dels
macabeus, sembla representar la figura del poble d’Israel, i el nombre de
fills, set, la plenitud de la família d’Israel.
Sota els ulls de la mare, que els
ancoratge, els set germans són torturats i morts; afronten la mort amb
valentia, proclamant la seva fe en la resurrecció.
La fe en una vida després de la
mort, es desprèn de la confiança en la justícia de Déu, que no pot abandonar a
la mort aquells que accepten sacrificar per Ell la seva jove vida. Déu els
donarà una vida nova, i superior a la que ells han donat.
........................................................................................
Lc 20, 27-38
És una discussió polèmica amb els
saduceus, a l’entorn de la resurrecció.
Els saduceus, sols reconeixien com a
revelats els 5 primers llibres de la Bíblia, el Pentateuc, que atribuïen a
Moisés, i en ells no es parla de resurrecció. Llavors, volen mostrar com una
tal creença pot conduir a conseqüències ridícules, i posen un exemple
inversemblant: una dona que ha tingut set marits. Dins una mentalitat on la
mort esborra l’individu, aquest pot sobreviure a través de la seva descendència,
i és per això que, per llei (Dt 25,5), una viuda sense fills, s’ha de casar amb
un cunyat, per donar una posteritat al seu germà.
La resposta de Jesús comporta dos
aspectes:
1)
desfà les falses concepcions de la resurrecció, que és un altre tipus de vida,
no la reanimació d’un cadàver, sinó una vida nova on no hi ha mort, però que és
impossible descriure, i ni tant sols imaginar com serà.
2)
els remet al mateix Moisés, que no van saber interpretar, i fa referència a la
veu que surt de la bardissa que crema (Ex 3, 6): “Jo sóc el Déu del teu pare,
d’Abraham, d’Isaac i de Jacob” ... si Déu es refereix a ells, és que són vius!!
És un Déu de vius i no pas de morts.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada