Relats
de la Passió de Jesús
La fe i
la predicació apostòlica han donat formes a aquets esdeveniments, així com el
punt de vista personal de cada evangelista, que ha seleccionat, agrupat i
explicat les tradicions que ha rebut. Tot això és per dir que si bé hi ha un
sol Jesús a l’origen dels quatre evangelistes canònics, cada un en coneix un
aspecte diferent i en presenta una imatge diversa, també referent al relat de
la Passió de Jesús.
Donat
que la descripció que en fa Mateu no és gaire diferent de la de Marc (com ho
manifesta Raymond Brown), es podria parlar de sols tres relats diferents: de
Marc, Lluc i Joan, que exposaré, basat en el resum que va publicar Raymon E.
Brown, al final del seu llibre dedicat a aquest tema.
Marc parla de l’abandó humà que coneix
Jesús quan puja a pregar a la muntanya de les Oliveres: mentre Jesús prega, els
deixebles s’adormen tres vegades, Judes el traeix i Pere nega de coneix-se’l
tres vegades. Els jutges, tant jueus com romans són cínics, no creuen en la
sinceritat de Jesús. El procés jueu davant el Sanedrí, tenia per objectiu l’amenaça
formulada per Jesús, de destruir el Temple, i la seva pretensió de ser el Fill
messiànic de Déu. Pilat, però, finalment accepta condemnar Jesús; els soldats
se l’enduen i comença una burla, cops i una corona d’espines.
Jesús
resta penjat a la creu durant sis hores. En les tres primeres és objecta de
burles, i durant les tres següents , dins la obscuritat. Les úniques paraules
de Jesús, en la creu, són “Déu meu perquè m’has abandonat?” ... i quan Jesús
dóna l’últim respir, que porta a la seva mort, la cortina del Santuari
s’esquinçà de dalt a baix, i un centurió va dir “Veritablement aquest home és
Fill de Déu”, no era pas un fals profeta.
El relat
de Lluc és molt diferent. Els
deixebles es mantenen fidels davant les probes que Jesús pateix ... malgrat que
Pere nega coneix-se’l tres vegades. Quan Jesús puja a pregar, s’adormen sols
una vegada, degut a la seva tristesa. Abans de la seva detenció, Jesús cura la
orella del servidor ferit. La gent estava al costat de Jesús, veient el que
feia. Els enemics es porten millor; Pilat, per tres vegades, reconeix que Jesús
no és pas culpable.
Durant
el camí del calvari, Jesús s’inquieta per la sort de les dones. Fan portar la
seva creu a Simó de Cirene. Perdona als qui el crucifiquen i promet el paradís
al bon lladre, crucificat al seu costat. Jesús mort seriosament pregant “Pare,
a les teves mans entrego el meu esperit”.
El relat
de la Passió de Joan, presenta un
Jesús sobirà. Quan els soldats romans i la policia jueva venen a detenir-lo,
cauen tots a terra, impotents davant Jesús, que pronunciava les paraules
divines “Jo soc”; la seva augurança ofèn al gran Sacerdot. Pilat queda astorat pel
que li afirma Jesús “tu no tindries
sobre meu cap poder si no hagués estat donat de d’alt” ... malgrat tot, Pilat
es veu gairebé forçat a fer crucificar Jesús, encara que abans l’assotaren i li
posaren una corona d’espines. Jesús porta ell mateix la creu, no hi intervé cap
ajuda.
A diferència
del que diuen els altres evangelistes, Jesús no està pas sol en el calvari,
doncs la seva mare i el deixeble que ell estimava, estan al peu de la creu, i
Jesús hi estableix una unió entre fill i mare, entre aquestes dues figures
altament simbòliques, deixant així darrera d’ell una família de deixebles
creients. Jesús no crida pas “Déu meu perquè m’has abandonat?” perquè el Pare
està sempre amb ell i les seves paraules representen una decisió solemne “Tot
s’ha complert”. També amb la mort, deixa la vida amb l’aigua que raja del seu
pit, després que un soldat li traspassés amb un cop de llança. La seva
sepultura no es fa pas aquí sense una preparació adequada, com en els altre
evangelis, doncs reposa dins un llençol amb cent lliures d’aromes, com era
costum entre els jueus.
Els tres
textos són donats per l’Esperit i cada un esgota la realitat i la significació
de Jesús ... és com si un marxés al voltant d’un enorme diamant, per veure’l
sobre tres angles diferents i així poder-lo valorar: la veritable imatge
emergeix perquè aquets punts de vista són diferents. Triar una imatge de Jesús
en la creu, excloent les altres, o mirar d’harmonitzar les diferents imatges
evangèliques en una sola, privaria d’una gran part de la seva significació ...
malgrat que una imatge té també el seu valor.
Fa ja uns
anys, vàrem anar a Bellpuig (França) on a la Capella de la Trinitat hi ha un
Crist en creu, que emociona al mirar-lo: amb el cap inclinat i somrient, una
postura d’amor i d’amistat, i els braços clavats horitzontals, que sembla voler dir-nos : “vine que et vull abrasar”
. Durant una estona mirant-lo, ens vàrem sentir com acollits.
Una
única imatge sols pot mostrar uns aspectes, però el coneixement de Jesús
comporta la valoració total i íntima de la seva vida. Desitjo que aquest relat
de la Passió de Jesús, ens ajudi una mica cap el seu coneixement.
Joan
Minguella
