Diumenge-XVIII-d-any
Is 55, 1-3
És una invitació, adreçada
als exiliats a Babilònia, a que rebin l’aliment sòlid de l’ensenyament diví,
portador de vida en plenitud. Els recorda tres temes: 1) la gratuïtat dels dons
de Déu: “veniu a comprar sense pagar”; estem massa obsessionats a parlar de
mèrits per comparèixer davant Déu, que els bons siguin recompensats i els
dolents castigats, 2) l’escolta o la confiança: “escolteu ... i us saciareu de
vida”; “no tenim diners”, no tenim títols o valors davant Déu, però Ell sols
espera de nosaltres un cor disposat i una orella oberta, i 3) la fidelitat de
Déu a la seva Aliança: “pactaré amb vosaltres una aliança eterna”; es pensaven
abandonats de Déu, al haver oblidat els manaments, en el passat.
L’Aliança és interpretada com un
gran àpat de festa. Tot ésser viu necessita menjar i beure, i això Isaïes ho
trasllada al camp de la fe, per mostrar-nos que la paraula de Déu és quelcom
més que una comunicació divina, és una necessitat insubstituïble que alimenta
el nostre ésser i li dóna vida.
Mt 14, 13-21
Jesús veié una gran multitud que
l’esperava, i “se’n compadí”, és una característica que defineix la seva
personalitat, sensible a les necessitats de la gent, però compta amb nosaltres
per aconseguir-ho: “doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Hi ha dues reaccions
diferents: els deixebles coneixen el problema del menjar, però no s’hi
impliquen, “que en vagin a comprar”; però Jesús els mostra que la fam de la
gent també és problema nostre.
Oferir
5 pans i 2 peixos és l’incentiu perquè, des de la pobresa, tothom aporti el que
té i pugui així alimentar tot el poble de Déu. Ben segur que no pas tothom
anava desproveït de menjar; el “miracle” que es produeix al repartir els
deixebles els pocs pans que posseïen, és que això va estimular la gent a
compartir també, amb els demés, tot el que ells portaven i així és com tothom
va menjar.
Déu multiplica els fruits de la
nostra bona voluntat, cal saber donar el que tenim, encara que ens sembli poc. És
una invitació als deixebles de tots els temps: cal tenir prou fe per estar
convençut que el compartir pot fer miracles.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada