Diumenge-XXI-d-any
Is 22,19-23
Donada
la feblesa de Jerusalem, Ezequies vol buscar una major independència
acostant-se a l’Egipte, lo qual el portarà al desastre i finalment a l’exili.
Isaïes fa un oracle de condemna contra Xebnà, cap del palau del rei, per
haver-lo aconsellat malament, portat per les seves ànsies de poder, en lloc de
buscar l’interès del poble.
Crida Eliaquim, per substituir-lo, a qui nomena “el meu
servent”, títol que designa aquell en qui Déu confia i l’hi ofereix una tasca.
Li posa “la clau”, símbol d’autoritat dins el regne; com a cap del palau, podrà
filtrar les entrades i sortides, i qui vulgui accedir al rei, tindrà de passar
per ell.
Com a conclusió, en podríem treure que l’única preocupació
de Déu, i els seus seguidors, és el servei al poble.
Mt 16, 13-20
La
gent, en continuïtat amb el passat, identifica Jesús amb un profeta: és Joan
Baptista, Elies, Jeremies ... no han copsat l’autèntic sentit de l’activitat de
Jesús. “¿I vosaltres?” ... davant
d’aquesta pregunta, Simó respon “tu ets el Messies, Fill de Déu viu”, igual que
els reis d’Israel, a qui s’atribueix aquest títol, després de ser ungits (ungit
= messies) ... però Jesús ho és d’una
manera diferent, i no pas sols honorífica.
Seguint el
decurs de l’evangeli, però, es posarà de manifest que els deixebles tampoc han
acabat d’entendre quin tipus de Messies representa Jesús, que continuen
identificant amb un Messies-rei, segons l’estil del passat.
Canviar
el nom a una persona, era encomanar-li una nova missió, i aquest és el sentit
de nomenar a Simó, “Pedra” que esdevindrà el fonament de l’Església. Amb “les
claus” seria autoritzar-lo a interpretar el que està prohibit (lligar) o permès
(deslligar), per viure conforme al missatge del Regne. Pere obrirà als pagans
les portes de l’Església primitiva.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada