Sv 18, 6-9
El
llibre de la Saviesa és com una contemplació de l’obra de Déu, a
través de la història, escrit uns 50 anys aC, i pensant amb els
jueus de la Diàspora i els pagans simpatitzants. Aquí s’evoca la
nit en que Déu deslliurà el seu poble de la esclavitud d’Egipte,
complint les promeses fetes als Patriarques.
L’autor pensa en la
generació de la sortida d’Egipte, i com va viure amb joia la intervenció del Senyor, i projecta els seus sentiments amb la
celebració de la Pasqua: “oferiren víctimes invisibles”,
al·lusió a l’anyell pasqual, sacrificat pels israelites dins les
cases. El poble recorda les intervencions de Déu i les actualitza.
En aquesta celebració
pasqual, hi podem veure una acció de gràcies, per l’obra
alliberadora de Déu, i un compromís de fidelitat a la Llei. Però
cal remarcar , també, que es posa en relleu un paral·lelisme entre
la pràctica del culte (oferien víctimes), i la solidaritat
fraternal (compartien els mateixos béns i els mateixos perills).
.............................................................................
Lc 12, 32-48
"Estigueu a punt també vosaltres"
Comença el text amb unes
paraules d’esperança i coratge: “No tingueu por, petit ramat, el
vostre Pare es complau en donar-vos el Regne”, i una recomanació
de despreniment de les coses materials, en favor de la comunitat; no
és dolent que un cristià posseeixi bens en aquest món, però han
de ser utilitzats en vistes al cel, doncs ... “on teniu el vostre
tresor, hi tindreu el vostre cor”. “Ramat” és una imatge que
expressa la vigilància i l’amor de Déu; el pastor es cuida del
seu ramat.
Els deixebles pensaven
que el Regne arribaria d’un moment a l’altre, i això explica
aquesta certa radicalitat de les paràboles que segueixen, en que es
predica la vigilància i que, durant aquest període, cal administrar
la vida amb sensatesa, fidelitat i respecte als demés , per tal de
poder donar-ne un bon recompte, quan arribi el Senyor, en una hora
que és imprevisible.
La intervenció de Pere,
porta a una conclusió: no us escapoliu de la vostra responsabilitat;
el servent fidel, coneix el què ha de fer. La paràbola de
l’administrador despert o insensat, en fa una aplicació per
aquells que tenen responsabilitats entre els germans. I una altre
conclusió: a qui se li ha donat molt, també se li demanarà molt.
L’Església, on estem
tots nosaltres, viu també en l’espera de la vinguda de Jesús. Cal
estar preparats per acollir-lo, mantenint-nos vigilants.
Joan i Roser
(Recuperat d'agost de 2013)
