Am 8, 4-7
Amós és un profeta del s VIII
aC, que Déu ha escollit per predicar a Samaria, al regne del Nord,
en un moment de prosperitat econòmica. Però, com passa sovint, uns
s’enriqueixen considerablement, a costa de l’empobriment dels
altres, víctimes de la rapacitat dels comerciants, que tenen a les
seves mans els productes de primera necessitat ... i de la corrupció
dels jutges. Arribava un moment en que per no morir de fam o de fred,
no hi havia cap altre solució que vendre’s com esclau.
Els dies de festa, la
lluna nova* i el sàbat, concebuts perquè l’home giri la seva
mirada vers Déu, són viscuts amb impaciència perquè aquella gent
tenia un altre objectiu ... guanyar diners. Amós denuncia aquesta
situació, i retreu al poble que viure en la injustícia i menysprear
el pobre, és també menysprear Déu. “El Senyor no ho oblidarà
mai ...” és un advertiment contundent d’Amós, que cal no
prendre’s a peu de lletra, donat que Déu es mostra sempre propens
al perdó.
Avui ens caldria també
tenir algun Amós enmig nostre ...
* La lluna nova, en el
calendari lunar d’aquell temps, era el primer dia del mes, que era
festiu, dia de repòs semblant al sàbat.
.............................................................................
Lc 16, 1-13
"No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses"
A Galilea, eren molts els que
administraven les hisendes de propietaris que vivien a Jerusalem, i
no cobraven un sou, sinó comissions, a vegades, exorbitants; així,
per exemple, el qui devia 100 barrils d’oli, en realitat sols
n’havia rebut 50, els altres 50 eren la comissió.
L’abús
d’un d’aquests administradors és descobert, i això el porta a
reflexionar sobre el seu esdevenir i, abans de passar comptes amb
l’amo, mira de fer-se amics, modificant el rebut en que constava el
què van rebre. Rebaixar el deute als deutors, com fa l’administrador
de la paràbola, representava, en realitat, renunciar a la seva
comissió, però no pas una estafa o robar a l’amo, i això explica
que el Senyor no l’acusa pas de lladre, sinó tot el contrari,
remarca un aspecte positiu, lloa el que hagi actuat tan hàbilment,
organitzant el seu avenir a base de donar el “diner injust” als
seus deutors. Va trobar una solució astuta per assegurar-se el
futur, utilitzant el diner com un mitjà i no pas com un objectiu.
¿Som tan hàbils per les
coses del Regne de Déu, com pels afers temporals? Cal estar
convençuts que les riqueses i els bens del món, no són en sí un
objectiu, són sols un mitjà per poder servir millor als altres. Si
Jesús empra aquest exemple provocador, és per fer-nos reflexionar
sobre la darrera frase: hem de saber triar entre Déu o el diner.
Joan i Roser
(Recuperat de setembre de 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada