A primers de desembre publicavem en aquest blog la posada en marxa de l' "espai de reflexió (ètica)" el divendres 22 de gener, amb el tema de l'avortament. Per raons d'agenda dels ponents l'activitat es traslladarà al següent divendres, 29 de gener. Preneu-ne nota!
Per anar entrant en tema, aquells que ho desitgeu, podeu tenir accés a un estudi sobre l'embrió humà que ha publicat l'Institut Borja de Bioètica, clicant a l'enllaç http://www.ibbioetica.org/es/img/home/BD_57_cat_F
Cristians de Badalona, St. Adrià, Montgat i Tiana
24/12/09
les lectures del Dia de Nadal. 25 de desembre
.jpg)
Is 52, 7-10
A mitjans del segle VI aC, els deportats a Babilònia albiren una gran esperança: hi ha un nou rei, Cir, que deixarà en llibertat els exiliats, perquè puguin tornar a Judà. El profeta veu en aquest retorn, com un nou èxode: Déu camina al davant del seu poble i el retorna al seu país.
El profeta Isaïes, escenifica poèticament el goig dels israelites pel seu retorn a Jerusalem. “Veuen com el Senyor torna a Sió”, havia acompanyat el poble en la deportació a Babilònia, i ara retorna amb ells i els consola rescatant les ruïnes de Jerusalem. El Senyor ha estat sempre enmig del poble, i la salvació que ens aporta s’estendrà “d’un cap a l’altre de la terra”
.......................................................................................
Jn 1, 1-18
Joan ens proposa una meditació sobre la Paraula de Déu que s’encarna, que s’inscriu dins la historia. Al donar Déu la seva Paraula, ens fa sortir de les tenebres, aportant-nos la seva llum.
Logos és un mot grec que es pot traduir per Paraula o Verb, i els grecs el feien servir per reflexionar sobre el món: del Logos emanen l’ordre i la cohesió del món, és el principi diví que el fa viure. Els jueus l’utilitzaven per designar la Paraula de Déu, que té un paper molt important en tota la tradició bíblica.
Per començar el seu evangeli, Joan utilitza les mateixes paraules del inici del Gènesi: “Al començament ...”. Es vol significar que comença una nova etapa de la historia humana, és com una nova creació.
“El qui és la Paraula s’ha fet home”, però la traducció literal del grec sarx és “carn”, que vol dir condició humana, amb totes les seves febleses i limitacions, és a dir, s’ha fet un home com nosaltres. Com, sinó, podia “habitar entre nosaltres” (el grec = “plantar una tenda”, enmig de nosaltres), i passar desapercebut fins els 30 anys ... com podríem entendre la Paraula de Déu, si no era expressada amb paraules nostres ...
A mitjans del segle VI aC, els deportats a Babilònia albiren una gran esperança: hi ha un nou rei, Cir, que deixarà en llibertat els exiliats, perquè puguin tornar a Judà. El profeta veu en aquest retorn, com un nou èxode: Déu camina al davant del seu poble i el retorna al seu país.
El profeta Isaïes, escenifica poèticament el goig dels israelites pel seu retorn a Jerusalem. “Veuen com el Senyor torna a Sió”, havia acompanyat el poble en la deportació a Babilònia, i ara retorna amb ells i els consola rescatant les ruïnes de Jerusalem. El Senyor ha estat sempre enmig del poble, i la salvació que ens aporta s’estendrà “d’un cap a l’altre de la terra”
.......................................................................................
Jn 1, 1-18
Joan ens proposa una meditació sobre la Paraula de Déu que s’encarna, que s’inscriu dins la historia. Al donar Déu la seva Paraula, ens fa sortir de les tenebres, aportant-nos la seva llum.
Logos és un mot grec que es pot traduir per Paraula o Verb, i els grecs el feien servir per reflexionar sobre el món: del Logos emanen l’ordre i la cohesió del món, és el principi diví que el fa viure. Els jueus l’utilitzaven per designar la Paraula de Déu, que té un paper molt important en tota la tradició bíblica.
Per començar el seu evangeli, Joan utilitza les mateixes paraules del inici del Gènesi: “Al començament ...”. Es vol significar que comença una nova etapa de la historia humana, és com una nova creació.
“El qui és la Paraula s’ha fet home”, però la traducció literal del grec sarx és “carn”, que vol dir condició humana, amb totes les seves febleses i limitacions, és a dir, s’ha fet un home com nosaltres. Com, sinó, podia “habitar entre nosaltres” (el grec = “plantar una tenda”, enmig de nosaltres), i passar desapercebut fins els 30 anys ... com podríem entendre la Paraula de Déu, si no era expressada amb paraules nostres ...
JiR
21/12/09
Bon Nadal
"el neixement" de Giotto.
"Tota la terra espera el Salvador" cantem per Advent. I, d'alguna manera, és veritat: "esperen" les 50.000 persones ateses aquest any per Càritas de la nostra Diòcesi , 18.000 d'elles per primer cop. "Esperen" els homes i dones de tota la terra que confiaven més compromisos dels governants reunits a Copenhaguen ...
Els que fa més de dos mil anys veien en Jesús el Messies salvador que tant esperaven, van viure com a fracàs la seva mort en creu. També avui, sovint, seguim esperant un "salvador" sense adonar-nos que Jesús ja és entre nosaltres. Ell ens allibera de les diferents formes d'esclavitud, de les nostres pors, egoismes, mesquineses, idolatries,... Déu confia en nosaltres, homes i dones, per a construir un món nou. Déu creu en tu!
Bon Nadal!
18/12/09
Les lectures del 4rt diumenge d'Advent. 20 de desembre
Mi 5, 1-4
Miquees escriu en el segle VIII aC, en temps difícils, però aquest text, sembla va ser afegit posteriorment, després de l’exili a Babilònia, en que la preocupació era que no hi havia rei a Jerusalem, David no tenia descendent, i seguien sota domini estranger. El projecte universal de Déu, que mostra el v. 3 (“d’un cap a l’altre de la terra”) no va ser intuït fins després de l’exili a Babilònia, i Miquees va viure molt abans.
És un text d’encoratjament; de la petita vil·la de Betlem en sortirà un rei (un pastor) que portarà seguretat i pau al poble. Perquè Betlem? 1) el poble sabia que el Messies seria descendent de David, i va ser a Betlem on Samuel, per encàrrec de Déu, va escollir David, i 2) perquè Déu, per les coses grans tria sempre el més petit. “De tu en sortirà”, evoca el pastor que surt al davant del seu ramat, com el Messies pastor.
Al llarg de l’Advent, se’ns van donant pistes del què és Déu: el nostre bé (Jr 1º d’advent), la nostra salvació, Lc al 2º, la nostra alegria, So al 3º, i avui Mi, la nostra pau.
.......................................................................................
Lc 1, 39-45
Malgrat pugui semblar un relat de família, de fet Lluc fa teologia. “Elisabeth quedà plena de l’Esperit Sant”, volent dir que és l’Esperit qui parla en ella, al dir-nos que el fill que du Maria és el Senyor; en certa manera, Elisabeth s’avança al seu fill, que serà l’encarregat d’anunciar la vinguda de Jesús. Maria és la nova arca de l’Aliança (signe de la presència de Déu enmig del poble), porta Jesús dintre seu i, en aquest sentit, Lluc reprodueix els textos de 2Sa 6, relatius a la pujada de l’arca a Jerusalem:
- Maria se n’anà de presa a la Muntanya ... 2Sa 6, 2: David s’encaminà a Baalé-Judà ... per traslladar l’arca de Déu. Ambdós dins la mateixa regió. - Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? ... 6, 9: David va pensar: com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor? - Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes ... 6, 14: David saltà amb totes les seves forces davant el Senyor. - Maria es va quedar tres mesos amb ella ... 6, 11: L’arca del Senyor va estar tres mesos a casa d’Obed-Edom.
Déu no necessita habitatges de pedra, “habità entre nosaltres” (Jn 1, 14), Maria l’acull en el seu sí, Déu està present en les persones i no pas ubicat en un lloc, i això provoca una gran joia, que avui manifesten les dues mares al trobar-se.
Miquees escriu en el segle VIII aC, en temps difícils, però aquest text, sembla va ser afegit posteriorment, després de l’exili a Babilònia, en que la preocupació era que no hi havia rei a Jerusalem, David no tenia descendent, i seguien sota domini estranger. El projecte universal de Déu, que mostra el v. 3 (“d’un cap a l’altre de la terra”) no va ser intuït fins després de l’exili a Babilònia, i Miquees va viure molt abans.
És un text d’encoratjament; de la petita vil·la de Betlem en sortirà un rei (un pastor) que portarà seguretat i pau al poble. Perquè Betlem? 1) el poble sabia que el Messies seria descendent de David, i va ser a Betlem on Samuel, per encàrrec de Déu, va escollir David, i 2) perquè Déu, per les coses grans tria sempre el més petit. “De tu en sortirà”, evoca el pastor que surt al davant del seu ramat, com el Messies pastor.
Al llarg de l’Advent, se’ns van donant pistes del què és Déu: el nostre bé (Jr 1º d’advent), la nostra salvació, Lc al 2º, la nostra alegria, So al 3º, i avui Mi, la nostra pau.
.......................................................................................
Lc 1, 39-45
Malgrat pugui semblar un relat de família, de fet Lluc fa teologia. “Elisabeth quedà plena de l’Esperit Sant”, volent dir que és l’Esperit qui parla en ella, al dir-nos que el fill que du Maria és el Senyor; en certa manera, Elisabeth s’avança al seu fill, que serà l’encarregat d’anunciar la vinguda de Jesús. Maria és la nova arca de l’Aliança (signe de la presència de Déu enmig del poble), porta Jesús dintre seu i, en aquest sentit, Lluc reprodueix els textos de 2Sa 6, relatius a la pujada de l’arca a Jerusalem:
- Maria se n’anà de presa a la Muntanya ... 2Sa 6, 2: David s’encaminà a Baalé-Judà ... per traslladar l’arca de Déu. Ambdós dins la mateixa regió. - Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? ... 6, 9: David va pensar: com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor? - Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes ... 6, 14: David saltà amb totes les seves forces davant el Senyor. - Maria es va quedar tres mesos amb ella ... 6, 11: L’arca del Senyor va estar tres mesos a casa d’Obed-Edom.
Déu no necessita habitatges de pedra, “habità entre nosaltres” (Jn 1, 14), Maria l’acull en el seu sí, Déu està present en les persones i no pas ubicat en un lloc, i això provoca una gran joia, que avui manifesten les dues mares al trobar-se.
JiR
13/12/09
El paper de la dona en l'Esglèsia
La badalonina Núria Calduch-Benages, missionera Filla de la Sagrada Família de Natzaret, reflexiona sobre el paper de la dona a l'Església. La podreu veure entrant a l'enllaç de "Catalunya Religió" que trobareu
al final d'aquest escrit.
Núria Calduch-Benages és autora del volum El perfum de l'Evangeli, que versa sobre la dona a la Bíblia. Resident a Roma i professora de la Universitat Gregoriana i el Pontifici Institut Bíblic de la capital italiana, la catalana Núria Calduch-Benages és experta en Sagrada Escritura i va ser una de les 25 dones que van participar en el Sínode sobre la Paraula de Déu, celebrat el passat any 2008.
11/12/09
les lectures del 3r diumenge d'Advent. 13 de desembre
"Alegra't! el Senyor és a dins teu"
So 3, 14-18
En ple segle VII aC, Jerusalem tenia uns reis pervertits i allunyats de l’Aliança, i hi havia també una clara amenaça per part d’Assíria. Quan s’inicia el regnat de Josies, aquest troba en el Temple uns escrits del Deuteronomi, sembla la part legislativa (cap. 12 a 26), que l’estimula a proposar reformes, per intentar resoldre la misèria moral del poble, i que sembla també aturar l’amenaça dels assiris.
Aquesta nova situació, estimula a Sofonies a proclamar un missatge de joia i d’esperança (novament l’esperança dels profetes): “Alegra't !”, “El Senyor és a dintre teu”. Però no sols el poble s’omplirà de goig, sinó que el mateix Déu mostra el seu goig amb el seu poble: “se sent joiós i alegre per l’amor que et té”. És un himne joiós per proclamar l’acció de Déu dins el poble.
.......................................................................................
Lc 3, 10-18
En aquest text, Lluc respon a dues preguntes del poble:
1) ¿què hem de fer?, com manifestar el canvi de mentalitat que comporta el baptisme de Joan. És una proba de que han entès el missatge de que la fe ha de ser activa: la resposta és que la vertadera conversió comença amb el compartir i el respecte envers els altres. Joan, fill d’un sacerdot, no cita ni la Llei ni el Temple.
2) l’altra pregunta és sobre la relació entre Joan Baptista i Jesús. Joan no és pas el Messies que esperen, però anuncia que vindrà després d’ell. El baptisme amb aigua de Joan comporta un canvi de mentalitat, però Jesús batejarà amb l’Esperit i amb foc. Davant d’Ell, Joan és poca cosa, “deslligar les sandàlies” era feina d’esclaus.
La idea de Messies, en l’Antic Testament, era la d’un rei que faria desaparèixer el mal i regnar la justícia, desplegant el judici de Déu que, en moltes ocasions, era invocat com una operació de tria: blat per guardar i palla per cremar. Però no es pretenia pas suprimir cap persona, no és un foc de destrucció, sinó de purificació: el foc eliminaria, de cadascú de nosaltres, tot el no conforme amb el regne de justícia i de pau, que instaurarà el Messies.
Batejar “amb l’Esperit Sant i amb foc”. Per alguns, aquí la preposició grega “kai”, no és una adició (= i), sinó una equivalència, i caldria traduir “amb l’Esperit, que és foc” o “amb el foc de l’Esperit”, amb lo que, també, es faria més comprensible el foc que apareix sobre els deixebles, durant la vinguda de l’Esperit en la Pentecosta.
JiR
So 3, 14-18
En ple segle VII aC, Jerusalem tenia uns reis pervertits i allunyats de l’Aliança, i hi havia també una clara amenaça per part d’Assíria. Quan s’inicia el regnat de Josies, aquest troba en el Temple uns escrits del Deuteronomi, sembla la part legislativa (cap. 12 a 26), que l’estimula a proposar reformes, per intentar resoldre la misèria moral del poble, i que sembla també aturar l’amenaça dels assiris.
Aquesta nova situació, estimula a Sofonies a proclamar un missatge de joia i d’esperança (novament l’esperança dels profetes): “Alegra't !”, “El Senyor és a dintre teu”. Però no sols el poble s’omplirà de goig, sinó que el mateix Déu mostra el seu goig amb el seu poble: “se sent joiós i alegre per l’amor que et té”. És un himne joiós per proclamar l’acció de Déu dins el poble.
.......................................................................................
Lc 3, 10-18
En aquest text, Lluc respon a dues preguntes del poble:
1) ¿què hem de fer?, com manifestar el canvi de mentalitat que comporta el baptisme de Joan. És una proba de que han entès el missatge de que la fe ha de ser activa: la resposta és que la vertadera conversió comença amb el compartir i el respecte envers els altres. Joan, fill d’un sacerdot, no cita ni la Llei ni el Temple.
2) l’altra pregunta és sobre la relació entre Joan Baptista i Jesús. Joan no és pas el Messies que esperen, però anuncia que vindrà després d’ell. El baptisme amb aigua de Joan comporta un canvi de mentalitat, però Jesús batejarà amb l’Esperit i amb foc. Davant d’Ell, Joan és poca cosa, “deslligar les sandàlies” era feina d’esclaus.
La idea de Messies, en l’Antic Testament, era la d’un rei que faria desaparèixer el mal i regnar la justícia, desplegant el judici de Déu que, en moltes ocasions, era invocat com una operació de tria: blat per guardar i palla per cremar. Però no es pretenia pas suprimir cap persona, no és un foc de destrucció, sinó de purificació: el foc eliminaria, de cadascú de nosaltres, tot el no conforme amb el regne de justícia i de pau, que instaurarà el Messies.
Batejar “amb l’Esperit Sant i amb foc”. Per alguns, aquí la preposició grega “kai”, no és una adició (= i), sinó una equivalència, i caldria traduir “amb l’Esperit, que és foc” o “amb el foc de l’Esperit”, amb lo que, també, es faria més comprensible el foc que apareix sobre els deixebles, durant la vinguda de l’Esperit en la Pentecosta.
JiR
7/12/09
ESPAIS DE REFLEXIÓ ÈTICA
Xarxa de Laics posem en marxa una nova proposta amb el títol ESPAIS DE REFLEXIÓ ÈTICA. Amb aquest espai pretenem ajudar-nos a trobar elements que ens permetin apropar-nos, amb més criteri i posicionament propi, a les problemàtiques, fenòmens o situacions complexes que es donen en la nostra societat d'avui.
La primera trobada tindrà lloc el divendres dia 22 de gener a les 8 del vespre al Monestir de les Clarisses de la Divina Providència de Badalona, tal com ho hem fet fins ara.
El tema de reflexió serà L'AVORTAMENT presentat per la Dra. Àngels Avecilla Palau que parlarà sobre "L'avortament, una realitat del nostre entorn" i Mn. Gaspar Mora, professor de Moral, que parlarà sobre: "Una reflexió ètica sobre l'avortament".
Anoteu aquesta data a les vostres agendes i ajudeu-nos a fer-ho saber a totes aquelles persones, adults i joves, interessades en reflexionar-hi.
Grup promotor xarxa de laics
4/12/09
les lectures del 2n diumenge d'Advent. 6 de desembre
"Tot home veurà la salvació de Déu"
Ba 5, 1-9
És un text escrit el s. II aC, durant l’ocupació grega, per un profeta desconegut que pren el nom de Baruc, que era el secretari de Jeremies (s. VI aC). És una manera d’adherir-se espiritualment a Jeremies, el gran profeta de l’esperança, amb un discurs d’encoratjament, dirigit a un poble amb una evident temptació cap el desesper.
Baruc reprèn els oracles d’esperança d’Isaïes, tornant a dir que Déu aplanarà els camins per retornar a Jerusalem (Is 40, 3-4 i Is 49, 11) i s’aixecaran arbres per donar ombra al camí. Tots aquests textos, però, es referien a la deportació dels jueus a Babilònia, i d’això havien passat ja molts segles. De fet, el text de Baruc va dirigit a les comunitats disperses dins el món greco-romà (la diàspora), que se sentien exiliats de Jerusalem. El profeta anuncia que el projecte de Déu sobre Jerusalem, es realitzarà sense cap dubte, i reunirà “els fills de llevant i de ponent”, la humanitat sencera ... i això és una esperança per tothom.
Anys després, l’evangeli actualitzarà aquests textos veient-hi l’anunci de la vinguda de Jesús.
.......................................................................................
Lc 3, 1-6
Lluc situa Joan en el seu temps històric, i menciona tant els poders polítics, com els religiosos; en quan als llocs, cita tant províncies jueves, com paganes (Abilene, per ex.), potser per suggerir-nos que la salvació que ve, afecta a tothom.
“La paraula de Déu va ser adreçada a Joan”, la mateixa fórmula utilitzada per investir Jeremies (11,1), o Osees (1,1); es vol presentar Joan com un vertader profeta. Però a Joan, la paraula se li adreça “en el desert”, el lloc on predisposa més acollir-la.
Malgrat ser fill d’un sacerdot, Joan pren distància del Temple, i es reuneix amb la gent al desert, “... proclamant un baptisme de conversió”. La conversió ha estat sempre tema de predicació dels profetes.
“... tal com escriu Isaïes”, és una manera de tornar a dir que Joan actua com un profeta. L’objectiu dels escrits del Nou Testament, és revelar que en Jesús s’acompleix el projecta de Déu anunciat en l’AT. Així Lluc, rellegint Isaïes, hi descobreix un altre camí d’alliberament: no són sols els exiliats a Babilònia, sinó que, hi afegeix, “tot home veurà la salvació de Déu”.
És un text escrit el s. II aC, durant l’ocupació grega, per un profeta desconegut que pren el nom de Baruc, que era el secretari de Jeremies (s. VI aC). És una manera d’adherir-se espiritualment a Jeremies, el gran profeta de l’esperança, amb un discurs d’encoratjament, dirigit a un poble amb una evident temptació cap el desesper.
Baruc reprèn els oracles d’esperança d’Isaïes, tornant a dir que Déu aplanarà els camins per retornar a Jerusalem (Is 40, 3-4 i Is 49, 11) i s’aixecaran arbres per donar ombra al camí. Tots aquests textos, però, es referien a la deportació dels jueus a Babilònia, i d’això havien passat ja molts segles. De fet, el text de Baruc va dirigit a les comunitats disperses dins el món greco-romà (la diàspora), que se sentien exiliats de Jerusalem. El profeta anuncia que el projecte de Déu sobre Jerusalem, es realitzarà sense cap dubte, i reunirà “els fills de llevant i de ponent”, la humanitat sencera ... i això és una esperança per tothom.
Anys després, l’evangeli actualitzarà aquests textos veient-hi l’anunci de la vinguda de Jesús.
.......................................................................................
Lc 3, 1-6
Lluc situa Joan en el seu temps històric, i menciona tant els poders polítics, com els religiosos; en quan als llocs, cita tant províncies jueves, com paganes (Abilene, per ex.), potser per suggerir-nos que la salvació que ve, afecta a tothom.
“La paraula de Déu va ser adreçada a Joan”, la mateixa fórmula utilitzada per investir Jeremies (11,1), o Osees (1,1); es vol presentar Joan com un vertader profeta. Però a Joan, la paraula se li adreça “en el desert”, el lloc on predisposa més acollir-la.
Malgrat ser fill d’un sacerdot, Joan pren distància del Temple, i es reuneix amb la gent al desert, “... proclamant un baptisme de conversió”. La conversió ha estat sempre tema de predicació dels profetes.
“... tal com escriu Isaïes”, és una manera de tornar a dir que Joan actua com un profeta. L’objectiu dels escrits del Nou Testament, és revelar que en Jesús s’acompleix el projecta de Déu anunciat en l’AT. Així Lluc, rellegint Isaïes, hi descobreix un altre camí d’alliberament: no són sols els exiliats a Babilònia, sinó que, hi afegeix, “tot home veurà la salvació de Déu”.
JiR