Lectures de Nadal
Is
52,7-10
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona
nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei». Escolta els crits
dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el
Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria:
el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els
pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra
veuran la salvació del nostre Déu.
Comentari
Vivim sense parar, ens aixequem de pressa, mengem sense
digerir, treballem a tot ritme, llegim, passegem, dormim sense descansar, estem
hores i hores davant l'ordinador o davant el mòbil mirant informació, mirant
missatges, fem, fem …
Però potser no veiem, no sentim, no escoltem el missatger
de Déu que cada dia surt en la nostra vida anunciant la Bona Nova, anunciant la
nostra Salvació, farà falta buscar aquest missatge de felicitat, pau i consol
dins d’aquest ritme de vida que seguim.
Els pastors que estan de vetlla guardant el ramat per
sorpresa reben amb goig i alegria el missatge del missatger de Déu que ha estès
el seu braç als més febles. La seva vida s'il·lumina i van a la recerca del
Salvador.
Ens caldrà, doncs, canviar el ritme i estar més atents.
Joan 1, 1-18
Al principi ja existia el qui és la
Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi
ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La
Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar
testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era
la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina
tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha
reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els
qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de
Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel
voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu
tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del
Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve
després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De
l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.
Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han
vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és
qui l’ha revelat.
Comentari
Joan el Baptista és l'home triat per Déu que ens marca el camí que des de
la Llum veritable podem arribar a la
Paraula, que es Déu.
Allunyat del temple viu en El Kumran
amb la comunitat dels essenis, és el primer a reconèixer a Jesús com a “Camí,
Veritat i Vida” i qüestiona els ritus de
purificació i sacrifici que es realitzen en el temple, que fins aleshores es
feia a través de la Llei que Déu donà a Moisès, l'Amor a Déu i els altres està
per sobre de les lleis.
Porta una vida senzilla, austera i contemplativa, sense pors ni temors
rebent la gràcia i la providència de Déu, vivint una vida glorificant-lo.
