L'ascensió de Crist. Salvador Dalí
Jn 24, 46-53 i Ac 1, 1-11
Amb l’Ascensió, acaba l’evangeli de Lluc i comença Actes, encara que les paraules de Jesús no són pas les mateixes en els dos llocs. El primer relat és de comiat, el segon és com una empenta per seguir endavant sense Ell. En l’evangeli, la Resurrecció i l’Ascensió esdevenen en un sol dia (o potser dos): l’exaltació de Jesús, és inseparable de la seva mort i la seva resurrecció. Mentre que en Ac, es fa una catequesi més detallada dels esdeveniments, i es relata una convivència del Ressuscitat amb els deixebles, que durarà 40 dies (=un temps de preparació).
S’obra un nou període de predicació, en què el mateix Jesús ja n’avança la progressió geogràfica: seran testimonis a Jerusalem, tota la Judea, Samaria i fins els confins de la terra. Seran testimonis amb la força de l’Esperit Sant, que baixarà al damunt d’ells ... semblant a com va venir sobre Jesús, després del bateig en el Jordà, al començar la seva missió.
Tant en Lc com en Ac, Jesús diu als apòstols d’esperar, no fer res fins que siguin batejats amb l’Esperit: “no us mogueu de la ciutat ...” (Lc 24, 49), “espereu la promesa del Pare ...” (Ac 1, 4-5). Jesús els fixa un període d’espera, perquè tinguin temps de reflexionar i obrir-se a l’acció de l’Esperit.
“¿És ara que restablireu Israel?”, esperaven un Messies que reunificaria Israel i trauria els romans, però el veritable pla de Jesús sols el copsaran després de la vinguda de l’Esperit Sant.
Apareixen “dos homes vestits de blanc”, novament Moisés i Elies, igual que en la Transfiguració (Lc 9, 30-31), o també el matí de Pasqua (Lc 24, 4-6), que els diuen “¿perquè esteu mirant el cel?”. L’Església ha de mirar cap a la terra, que és on s’ha de desenvolupar la seva tasca; el missatge pasqual s’ha d’encarnar en la vida dels homes, això és el que se’ns vol transmetre. El núvol, en l’AT (Ex 19, 9), era el signe de la presència de Déu: Jesús, ara, està en Déu.
És curiós que, al final de l’evangeli, els deixebles se’n tornen a Jerusalem “plens d’una gran joia”... quan Jesús se’n ha anat i es queden sols. Lluc vol mostrar que la gràcia de la resurrecció ja actua, és la convicció de que Jesús, encara que invisible, no deixa d’estar present en ells.
L’Ascensió és la fi d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença una altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església que neix. L’Esperit de Déu prendrà el relleu de Jesús, i donarà força als deixebles per anunciar la Bona Nova.
Amb l’Ascensió, acaba l’evangeli de Lluc i comença Actes, encara que les paraules de Jesús no són pas les mateixes en els dos llocs. El primer relat és de comiat, el segon és com una empenta per seguir endavant sense Ell. En l’evangeli, la Resurrecció i l’Ascensió esdevenen en un sol dia (o potser dos): l’exaltació de Jesús, és inseparable de la seva mort i la seva resurrecció. Mentre que en Ac, es fa una catequesi més detallada dels esdeveniments, i es relata una convivència del Ressuscitat amb els deixebles, que durarà 40 dies (=un temps de preparació).
S’obra un nou període de predicació, en què el mateix Jesús ja n’avança la progressió geogràfica: seran testimonis a Jerusalem, tota la Judea, Samaria i fins els confins de la terra. Seran testimonis amb la força de l’Esperit Sant, que baixarà al damunt d’ells ... semblant a com va venir sobre Jesús, després del bateig en el Jordà, al començar la seva missió.
Tant en Lc com en Ac, Jesús diu als apòstols d’esperar, no fer res fins que siguin batejats amb l’Esperit: “no us mogueu de la ciutat ...” (Lc 24, 49), “espereu la promesa del Pare ...” (Ac 1, 4-5). Jesús els fixa un període d’espera, perquè tinguin temps de reflexionar i obrir-se a l’acció de l’Esperit.
“¿És ara que restablireu Israel?”, esperaven un Messies que reunificaria Israel i trauria els romans, però el veritable pla de Jesús sols el copsaran després de la vinguda de l’Esperit Sant.
Apareixen “dos homes vestits de blanc”, novament Moisés i Elies, igual que en la Transfiguració (Lc 9, 30-31), o també el matí de Pasqua (Lc 24, 4-6), que els diuen “¿perquè esteu mirant el cel?”. L’Església ha de mirar cap a la terra, que és on s’ha de desenvolupar la seva tasca; el missatge pasqual s’ha d’encarnar en la vida dels homes, això és el que se’ns vol transmetre. El núvol, en l’AT (Ex 19, 9), era el signe de la presència de Déu: Jesús, ara, està en Déu.
És curiós que, al final de l’evangeli, els deixebles se’n tornen a Jerusalem “plens d’una gran joia”... quan Jesús se’n ha anat i es queden sols. Lluc vol mostrar que la gràcia de la resurrecció ja actua, és la convicció de que Jesús, encara que invisible, no deixa d’estar present en ells.
L’Ascensió és la fi d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença una altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església que neix. L’Esperit de Déu prendrà el relleu de Jesús, i donarà força als deixebles per anunciar la Bona Nova.
JiR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada