Am 6, 1, 4-7
Llegint el text, un es pot imaginar el luxe que hi havia a Samaria, i és a aquests rics i poderosos que s’adreça Amós. No s’adonen, coberts pels seus llits de plomes, de l’amenaça que plana sobre d’ells, “es creuen segurs al turó de Samaria”, protegits per la seva opulència. Però, uns anys més tard, seran esclafats pels assiris, que els envairan, molts moriran i molts dels que restin seran deportats.
La lògica d’Amós és que la benaurança dels homes, i dels pobles, passa per la fidelitat a l’Aliança, que vol dir justícia i confiança en Déu; quan un s’allunya d’aquesta línia, està perdut.
...........................................................
Lc 16, 19-31
Jesús proposa als fariseus una paràbola. Es tracta d’un ric i un pobre, no qualificats ni de bons ni de dolents, i sols es diu com es comporten l’un i l’altre. El ric viu tancat en el seu món, abillat amb vestits de porpra i lli, que era la vestimenta del gran sacerdot; un toc d’atenció pels fariseus que escoltaven Jesús, molt pietosos, però indiferents a les misèries dels altres. El pobre, però, té nom, és una persona, es diu Llàtzer, i està estirat a la porta del ric, esperant aconseguir quelcom per menjar; però els gossos li llepen les nafres i, per tant, és un impur. Els separa un abisme d’indiferència, perquè el ric mai ha obert la porta, enmig de tanta festa.
Els dos personatges moren i, per descriure-ho, Jesús s’expressa dins el terreny dels fariseus, adopta les seves idees. Així diu que el pobre va al “sí d’Abraham” = el cel, i l’altre a l’abisme, “lloc de turments” = l’infern. El ric, conscient de la seva situació, voldria estalviar aquest sofriment als seus germans, i demana d’enviar-los un missatger per avisar-los. Abraham li respon: “ni que ressuscités algú d’entre els morts, no es deixarien convèncer”; per comprendre la voluntat de Déu, és suficient llegir l’Escriptura, entendre-la, i portar-la a la pràctica.
Quan Lluc escriu el seu evangeli, sabia molt bé que, fins i tot la resurrecció de Jesús, no va pas convertir a tothom.
JiR
1 comentari:
Reflexions sobre el comentari de text:
Am 6, 1, 4-7
El meu compromis cristia personal amb porta a canviar habits de home ric i poderós i a denunciar quansevol injusticia
Lc 16, 19-31
Seré jutjat per el que hagi estimat duran la meva vida
De quina manera estimo els de casa?
als amics amb els seus problemes ?
als veins amb necesitats?
als de la feina amdb dificultats economiques?
als que no en volen cap be i desitjen el pitjor per mi?
Jaume V
Publica un comentari a l'entrada