les lectures del diumenge 2n després de nadal. 2 de gener

Sir 24, 1-2, 8-12

D’una manera poètica es canta l’elecció d’Israel, d’entre tots els pobles, com a seu de la Saviesa.

Podríem definir la saviesa com un atribut que permet prendre decisions justes. Però la Saviesa, en la Escriptura, es presenta com una persona, igual que la Paraula en l’evangeli de Joan. Serien ambdues una manifestació directe de Déu.

La Saviesa s’adreça primer al poble de Déu, probablement reunit al Temple (“en l’assemblea de l’Altíssim”). Baixa del cel, s’estableix enmig dels homes i amplia la seva presència: la muntanya de Sió, la ciutat de Jerusalem i tot Israel com heretat.

...........................................................

Jn 1, 1-18

S’expressa el misteri de l’encarnació, que ve de Déu i condueix cap a Ell. Sembla una relectura de Gn 1, “al principi”: el que fa Déu el primer dia de la creació, va ser separar la llum de les tenebres, i aquí es presenta Jesús, la Paraula, com la llum que brilla enmig de la foscor.

La Paraula no ha tingut pas un començament, docs al començament de tot ja hi era, i tot el que existeix ha rebut la existència per la Paraula. La Paraula apareix com si fos realment un personatge, “s’ha fet home”, però la traducció literal del mot grec sarx, és “carn”, que vol dir condició humana, amb totes les seves febleses i limitacions, és a dir, s’ha fet un home com nosaltres i habita enmig nostre, acomplint així les promeses de l’Emmanuel, Déu amb nosaltres. Va “plantar la tenda” (=va viure) entre els homes per iniciar un nou camí; sols la Paraula ens pot parlar de Déu i ens el dóna a conèixer ... però no tothom l’ha reconeguda. Comença la intervenció decisiva de Déu dins la nostra història humana.

JiR

les lectures del diumenge de la Sagrada Família. 26 de desembre

Sir 3, 12-14

Aquest text va ser escrit cap a l’any 180 aC quan estaven sota la dominació grega; hi havia tranquil·litat, però les noves maneres de pensar s’anaven estenent i hi havia el risc d’acabar vivint com els grecs. Això portà a Ben Sira a defensar els fonaments de la religió jueva, començant pels valors de la família, ja que si l’estructura familiar s’afebleix, qui transmetrà als infants la fe, els valors i les pràctiques del judaisme? Així desenvolupa una mena de variacions sobre el quart manament: “honra el pare i la mare”.

Crida l’atenció que, dins el cercle familiar, es dóna un paper important a la dona, a la mare: confirma la seva autoritat sobre els fills. Després, es donen uns consells de conducta als fills, dins la seva relació amb el pare, quan sigui vell.

...........................................................

Mt 2, 13-15, 19-23

El personatge central del relat és Josep, sempre obert al que Déu li diu en somnis. Mateu es dirigeix a una comunitat jueva, i els presenta Jesús com un nou Moisès, fent-ne un paral·lelisme.

El Faraó i Herodes són informats del naixement d’un alliberador: Moisès / Jesús. Ambos temen perdre poder i decideixen una matança d’infants, però Moisès en surt viu, i també Jesús perquè Josep, avisat en somnis, se l’endu cap a Egipte.

Moisès, ja gran, fuig d’Egipte quan s’assabenta que el Faraó el vol matar, i quan aquest mor, Déu li diu que pot tornar. Josep, en somni, s’assabenta que Herodes ha mort, i ja pot tornar cap a Israel. Moisès, amb l’Èxode, portarà el poble cap a la terra promesa. Jesús conduirà el poble cap a la terra definitiva, el Regne del cel; tots dos venint d’Egipte.

Advertit en un somni, Josep anirà amb Jesús a Galilea, a un poblet, Natzaret, que ningú coneixia ... i és a Galilea on Jesús, ja gran, començarà la seva missió. El Messies no vindrà pas, tal i com esperaven, amb poder, pompa i honors ... vindrà del lloc més insignificant.

JiR

És Nadal en el teu cor

Durant tot l'Advent no hem parat d'aclamar que seguim “esperant”: esperem la segona vinguda de Jesús: “vetlleu perquè no sabeu el dia ni l'hora”, esperem la vinguda del seu Regne, esperem el naixement de l'infant Jesús, esperem...i sempre estem esperant!

Jesús va venir fa més de dos mil anys i segueix aquí, entre nosaltres, viu en el nostre interior. Però, tal i com els va passar als mateixos apòstols, nosaltres potser tampoc no hem entès res ...i seguim esperant-lo. Com diu sovint en Josep Rius i Camps és Ell que espera en nosaltres, que creu i confia infinitament en nosaltres: Déu ens necessita per construir el seu regne!

Els diferents escrits que hem publicat aquest Advent així ens ho anuncien:

Els cristians ens sentim plens d'esperança, com aclamava el calendari d'Advent que enguany ens proposaven la comunitat dels Garrofers. Els cristians som homes i dones plens d'esperança perquè sentim que Déu és nou cada matí, que crea el món en cada moment i nosaltres participem d’aquesta creació contínua. En paraules del cardenal Suenens: “esperar és un deure, no un luxe. Esperar no és somiar. És el mitjà per transformar un somni en realitat."

Així ens ho explicava en el seu escrit en Josep Coll de la Parròquia de Sant Crist de Canyet, on la seva esperança i esforç d'avui, el vi novell, recull l'esperança i l'esforç del llegat dels seus avantpassats.

O aplicant-nos les paraules de Marta Miquel Grau, col·laboradora de l'àmbit Maria Corral, “no és que no tinguem problemes, o no siguem conscients d’algunes situacions dramàtiques que arrosseguem en la nostra societat, però sabem veure la vida d’una manera equilibrada i compartir-ne també allò que ens fa somriure” Que diferent fóra si “tinguessim el do de transmetre l’alegria que vivim de forma totalment espontània!”

Així també ho proclamavem en la pregària d'Advent que vam celebrar el passat dimenge 12 a la Parròquia de Santa Maria:

"El Senyor és la meva llum”.

Creu profundament en aquesta llum interior!

Confia profundament en aquesta llum interior!

És la llum del do de Déu en el teu cor.

Deixa't il·luminar per aquesta llum,

no per altres llums ni altres resplendors que vénen de l'exterior.

Deixa't il·luminar per aquesta llum que ja és en el teu interior.

El silenci ens fa adonar que el nostre cor és ple de llum.

En el silenci tot es torna llum; tu també ets una llum...no l'amaguis!

Que tinguem tots un Bon Nadal!

Xarxa de Laics

les lectures del 4rt diumenge d'Advent. 19 de desembre

“Jo sóc amb vosaltres fins a la fi dels temps”

Is 7, 10-14

Acaz, regna sobre la part sud de l’antic reialme de David, però està amb dificultats, la situació és inquietant, està dubtant amb qui fer aliances, per tirar endavant el seu regne. Endut pel pànic, i influït pels cultes pagans, fins i tot va sacrificar el seu fill a una divinitat (2Re 16, 3).

Isaïes, exhorta el rei a posar la seva confiança en Déu, doncs ha promès que la dinastia de David no s’extingiria. Sabent que la jove esposa d’Acaz estava encinta, Isaïes hi veu el signe de que Déu vol mantenir la promesa i assegurar l’avenir de la dinastia de David. L’infant es dirà “Emmanuel”, és a dir, “Déu amb nosaltres”. Aquest anunci d’Isaïes a Acaz, serà revisat segles després, per sostenir l’esperança en la vinguda d’un rei, d’un Messies, descendent de David, enviat per Déu per salvar el seu poble.

...........................................................

Mt 1, 18-24

En la genealogia que descriu Mateu, no es diu “Josep pare de Jesús”, sinó “l’espòs de Maria, de qui nasqué Jesús”. Perquè Jesús segueixi aquesta línia successòria, cal que sigui adoptat per Josep.

Isaïes va anunciar que “la noia tindrà un fill”, referint-se a la dona jove d’Acaz, però Mateu ho reprodueix segons la posterior versió grega, que ho tradueix per “verge”, probablement per posar èmfasi en que caldrà una intervenció especial de Déu.

“El fruit que ella ha engendrat, ve de l’Esperit Sant”. No es tracta pas de comprendre el perquè i el com, però si deduir del text que Jesús va ser un home nascut d’una dona, vingut al món com tothom, descendent de David, pel voler de Josep i, a la vegada, Fill de Déu concebut per l’Esperit Sant.

L’àngel diu a Josep que posarà nom al fill nascut de Maria, el que vol dir que assumeix la paternitat, doncs correspon al pare donar nom al fill. Li posarà Jesús (el Senyor salva), però després, Mateu cita Isaïes, “... li posarà per nom Emmanuel” (Déu amb nosaltres) ... que hi trobarem el sentit en les últimes paraules de l’evangeli (Mt 28, 20), en que Jesús diu “Jo sóc amb vosaltres fins a la fi dels temps”, o sigui, Emmanuel, que és l’objectiu final: ser salvat, és saber que Déu està sempre amb nosaltres.

JiR

Bones notícies!

Per Marta Miquel i Grau, col·laboradora de l'Àmbit Maria Corral. Santiago de Compostela, desembre 2010

L’altre dia, en entrar al Facebook, un cop més em van alegrar el dia. A la meva llista d’amics hi tinc algunes persones que tenen el do de transmetre l’alegria que viuen de forma totalment espontània. No és que no tinguin problemes, o no siguin conscients d’algunes situacions dramàtiques que arrosseguem en la nostra societat, però saben veure la vida d’una manera equilibrada i compartir-ne també allò que els fa somriure. En sortir-ne, vaig decidir buscar notícies dins la premsa digital que parlessin des d’un punt de vista positiu, i vaig trobar tot això:

1. «Defender la alegría como un principio... defender la alegría como una bandera... defender la alegría como un destino... defender la alegría como una certeza... defender la alegría como un derecho». Aquesta és una citació de Mario Benedetti que obre el blog «El periódico de las buenas noticias». Tal com s’explica en l’objectiu d’aquest ciberespai, avui dia llegeixes un diari i et cau l’ànima als peus, però després mires al teu voltant i t’adones que per cada fill que abandona els seus pares n’hi ha milers que els cuiden de tot cor; per cada home que maltracta la seva dona hi ha centenars de parelles que s’ajuden i s’estimen; per cada amo que explota els seus treballadors n’hi ha molts que se’n preocupen; per cada nen que és violent amb el seu company n’hi ha milions que creixen aprenent la tolerància i el respecte.

2. «Al món hi passen moltes coses bones que val la pena explicar. Amb els temps que corren és bo fer un lloc per a les bones notícies». Aquesta ha estat una altra iniciativa, la del diumenge de tres a quatre de la tarda a Catalunya Ràdio, en aquest cas amb extensió a un blog, Les bones noticies i també al Facebook, sens dubte. El repte d’aquest programa ha estat ser positiu i pensar sempre en els més febles i, tot i que ara ja no s’emet, al web hi trobem penjades un bon recull de bones notícies.

3. D’una manera una mica més reivindicativa, “En Positivo” també ens parla d’aquesta cara de la moneda, «la felicidad no se logra con grandes golpes de suerte, que pueden ocurrir pocas veces, sino con pequeñas cosas que ocurren todos los días», Benjamin Franklin. Aquest web s’edita des del mes de desembre del 2008 amb el desig de llegir l’actualitat des d’una altra perspectiva i tenint en compte que la majoria dels 6.700 milions d’habitants del nostre planeta es desperten cada dia per crear, estimar i millorar la seva vida i la del món.

4. Estem immersos en un món en què les comunicacions avancen cada cop més de pressa. L’ésser humà necessita tenir accés a les notícies que es produeixen al seu voltant i ser capaç també de generar-ne per als altres, ja que som essencialment socials. És, doncs, en aquest context que fa uns cinc mesos naixia el diari digital «Cuentame algo bueno.com», una plataforma per a transmetre bones notícies. Sovint pensem que estar informat és sinònim de saber el pitjor que passa com més aviat millor, però el grup de joves andalusos que ha iniciat aquest projecte vol trencar aquesta tendència. És des de la humilitat i el servei des d’on ofereixen aquest espai perquè aquell qui vulgui pugui explicar als altres històries personals amb finals feliços, esdeveniments positius, descobriments científics, actes, normes o lleis que impulsin el bon desenvolupament de la humanitat, anuncis d’actes festius, notícies regionals positives...

I així podríem seguir una bona estona. És patent la necessitat de bones notícies en el periodisme actual però també ho és en la quotidianitat, en la vida de cada dia, en l’àmbit de les relacions més personals. Només cal mirar al voltant nostre i veure com canvia el rostre de l’altre quan ens comuniquem una bona notícia. Tots en tenim i tots les podem regalar; només cal girar la truita i ser capaços de compartir-les i transformar-les amb energia per acceptar i intentar millorar les que, per desgràcia, no ho són tant.

Font: Àmbit Maria Corral d'investigació i difusió.

les lectures del 3r diumenge d'Advent. 12 de desembre

Is 35, 1-6, 10

Els exiliats, després de 50 anys a Babilònia, necessiten consol; el temps havia esgotat el seu coratge i enfosquit les seves il·lusions ... ¿on és Déu? Isaïes els ofereix unes paraules d’ànim, cal enrobustir les mans i afermar els genolls, perquè Déu vindrà a fer justícia. El camí més curt entre Babilònia i Jerusalem passa pel desert d’Aràbia, i això els recorda el retorn de l’Èxode, també pel desert; aquest nou retorn serà una festa.

Tot això és obra de Déu “que ve per fer justícia; la seva paga és aquí”. La “paga” és el rescat, paraula que surt clarament en el verset 9: “tornaran els qui el Senyor haurà rescatat”. El rescat és el que paga un parent pròxim (el Goel) per alliberar un deutor. Se’ns vol dir que Déu és com un parent, que està amb nosaltres, i vol alliberar-nos de tot el que ens empresona. La descripció que fa Isaïes del retorn del poble, és un símbol de la felicitat dels darrers temps.

...........................................................

Mt 11, 2-11

El que Joan sent a dir de Jesús, des de la presó, no s’adiu amb el que ell havia anunciat: la destral que talla l’arbre, el foc que crema la palla (Mt 3, 10 i 12); tampoc es comporta com un profeta. Això desconcerta als que esperaven un Messies poderós, a l’estil de David, i justifica que Joan fes preguntar a Jesús, si era ell o calia esperar-ne un altre.

Jesús respon als deixebles de Joan amb paraules manllevades del profeta Isaïes (Is 35, 5-6 i altres), que tots coneixien, i que resumeixen la seva manera de fer de Messies: en lloc d’utilitzar la força, anuncia la Bona Nova als pobres.

Després, Jesús proclama la grandesa de Joan, que serà l’últim dels profetes, qui porta el missatge decisiu: la promesa de Déu s’acompleix. Joan anuncia la vinguda de la Bona Nova, però no va poder veure la seva realització, i és per això que Jesús diu que “el més petit en el Regne del cel, és més gran que ell”.

Hem de mirar de no equivocar-nos de Jesús, que no és pas el del poder i manifestacions espectaculars, com esperaven els deixebles, o el mateix Joan, sinó el Jesús que s’acosta a tothom i serveix als pobres.

JiR

Esperança convertida en realitat

Quan parlem d'esperança acostumem a pensar en el futur, a mirar endavant. Josep Coll, de la comunitat del Sant Crist de Canyet, comparteix amb nosaltres la seva esperança d'avui, una esperança joiosa, una esperança que, en aquest cas, es sustenta en l'esperança i l'esforç dels seus avantpassats. Com deia el cardenal Suenens "esperar és el mitjà de transformar un somni en realitat"

"En el decurs de la nostra vida, en general, aquesta ens ofereix un reguitzell d'oportunitats que en algunes ocasions ens permet gaudir-les i compartir-les amb la gent que aprecies i estimes.

La meva família avui viu, sortosament, uns moments de joia com a conseqüència de l'enrenou generat al voltant del vi novell d'enguany que tant de ressò està tenint per les nostres contrades de Canyet i Badalona.

Poca gent sap, però, que la plantació de la nova vinya feta a l'abril del 2004, es va realitzar en senyal d'agraïment vers la nostra mare per la seva bonhomia tot coronant molts anys de sacrifici, de treball, i d'estimació oferts absolutament amb caire altruista. Ella es va desviure per tota la família de Can Coll, en particular pel nostre pare, tot donant-nos un exemple clar i contundent de respecte, de discreció, i de senzillesa vers cadascú dels que formàvem part del nucli familiar.

Després de la nova plantació, estava molt esperançada i il·lusionada per poder veure com creixerien els nous ceps i el fruit en forma de raïm que més tard en donarien. En va poder gaudir fins a l'any 2007 quan, malauradament, ens va deixar.

Enguany quan el dia 1 de novembre presentàvem el vi novell a Can Coll amb el nom d'ORIGENS, percebíem, enmig de tants amics i familiars, que ella i tots els nostres avantpassats ens feien costat, i els sentíem molt propers. Gràcies a l'esforç de tots ells, ens oferien la possibilitat de mostrar-nos esperançats i motivats de seguir conreant les vinyes en l'esdevenidor. La feina feta per tots ells, de bell antuvi, havia estat generosa amb nosaltres i amb tota la gent que estima i respecte l'entorn natural.

Tenim la inquietud, la convicció, i la fermesa de seguir pel camí que ens varen ensenyar els nostres pares. Sempre els hi deurem una mostra d'agraïment; aquest és el nostre repte i la nostra esperança que voldrem complir cada any quan s'atansi el moment de la verema."

Josep Coll

les lectures del 2n diumenge d'Advent. 5 de desembre

"aquell dia la soca de Jessè tallada traurà un rebrot..."

Is 11, 1-10

Quan “la destral arrasarà l’espessor del bosc” (Is 10, 34), caurà també l’arbre poderós de Jessè, el pare de David. Després de David i Salomó, els seus fruits van ser decebedors. Però malgrat tot, enmig d’un poble que passa per dures proves, Isaïes anuncia que Déu suscitarà un rebrot de la soca de Jessè, i la vinguda del nou ungit significarà la inauguració d’una era de pau per tota la creació.

En el text, es desenvolupen ara dues parts: 1) sobre aquest rei hi reposarà l’Esperit del Senyor, i s’enumeren els set dons de l’Esperit (7=plenitud); 2) sota el seu regne s’establirà un nou paradís sobre la terra, que no és pas un retorn al paradís del Gn, encara que la descripció s’hi assembla, sinó l’acompliment del projecta de Déu que afecta a la humanitat sencera.

...........................................................

Mt 3, 1-12

Aquella regió no era un vertader desert, però el que interessa a Mateu és el sentit espiritual i simbòlic del desert: l’experiència de l’Èxode i el lloc de meditació dels profetes. Passar per l’aigua del Jordà, seria com una nova entrada a la terra promesa.

Joan és la veu de que parla Isaïes (Is 40,3), la seva vestimenta recorda Elies (2Re 1, 8), i la imatge d’una tria final, Malaquies (Ml 3, 19) ... però Joan diu que la tria la farà Jesús. Sembla una reflexió sobre l’acompliment de les Escriptures.

Joan demana la conversió del poble, doncs està arribant el Regne del cel. Els poders d’aquell temps, estaven orgullosos de ser fills d’Abraham, però ni això ni les pràctiques religioses, no són suficients i cal convertir-se. Encara que siguin arbres frondosos, si no donen fruit seran tallats.

El ministeri de Joan i el de Jesús es diferenciaran pel seu baptisme: el de Joan és amb aigua, per la conversió, semblant a les purificacions jueves. El de Jesús és amb “Esperit i amb foc” ... el foc de l’amor de Déu ... “amb el foc de l’Esperit”, que abrusa els cors amb el seu amor.

JiR