les lectures del 4rt diumenge durant l'any. 30 de gener

"Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran i perseguiran..."

So 2, 3; 3, 12 –13

Sofonies s’inquieta quan veu que s’estenen les costums dels assiris, de qui se’n van fer vassalls, en contra del que opinaven els profetes, que creien que l’aliança l’havien de fer sols amb Déu. Israel era un poble petit, que no pot resistir els grans poders d’Assíria-Babilònia, o d’Egipte. En el trasbals d’aquests temps, el profeta hi veu un just càstig, resultat d’una manca de confiança del poble envers Déu. Però convida a buscar el Senyor i la seva justícia, un missatge d’esperança pels humils del país, els “anawim” (= els abaixats): del dia de la “còlera del Senyor”, en què el mal serà destruït, en quedarà una Petita Resta.

Aquesta Resta d’homes fidels, humils i pobres, portarà el pes de la missió del poble escollit: donar a conèixer el projecta de Déu.

...........................................................

Mt 5, 1-12

Jesús es mostra als seus deixebles com un nou Moisès, que conduirà el poble a una nova i definitiva terra promesa: el Regne del cel. Els primers versets del text, són com una introducció: 1) s’indica el marc: la muntanya, lloc de la presència de Déu, 2) els destinataris: la multitud i els deixebles, i 3) Jesús s’assegué: actuarà com un mestre anunciant la nova llei, que no és una llista de manaments, sinó un nou estat d’esperit per trobar Déu.

La redacció de Mateu està influïda per com es troba la seva comunitat, pobre i perseguida. Es vol mostrar qui són els que estan en situació més propicia per rebre el Regne, seria el programa de vida que Jesús proposa per aquells que vulguin seguir-lo.

Es podrien agrupar les benaurances en dos tipus: 1) a l’entorn de la pobresa i el comportament: la humilitat, els qui ploren, el ser justos, compassius, nets de cor, buscar la pau, i 2) fan referència a la persecució, que es dirigeix específicament als deixebles, canviant “els que ...”, de les altres benaurances, per “vosaltres”. La comunitat que assumeix aquest estil de vida, es converteix en una nosa, i és perseguida ... semblant als profetes.

Jesús ens convida a buscar més enllà de l’aparença: amb Ell, la vida trobarà un nou sentit.

JiR

les lectures del 3r diumenge de durant l'any. 23 de gener

Is 8, 23 – 9, 3

El profeta descriu la salvació com una llum que brilla dins les tenebres, fent al·lusió a Galilea, regió menyspreada pels jueus de Jerusalem, on hi viu gent d’arreu i estava ocupada per les tropes d’Assiria. El Senyor no els abandonarà, intervindrà com ho va fer en temps antic (el dia de Madian), en que Gedeó, a plena nit, va entrar amb un grapat d’homes armats, amb torxes enceses i, sobretot, fe amb Déu (Jt 7, 16-25).

Amb aquesta “llum”, Isaïes es referia a Ezequiel, el fill promès al rei Acaz (Is 7, 14: “la noia tindrà un fill ...”). La captivitat s’acabarà, els presoners que vivien dins la tenebra, veuran una gran llum. El profeta sap que Déu no abandonarà el seu poble, cal alegrar-se davant l’actuació de Déu. Mateu ens dirà que finalment s’acompliran en Jesús aquestes promeses: la llum de Jesús comença a Galilea.

...........................................................

Mt 4, 12-23

L’empresonament de Joan el Baptista, marca l’entrada de Jesús dins el seu ministeri públic, que inicia a Galilea, on hi havia una barreja de races i religions; és una manera d’estar en contacte amb “totes les nacions”, el missatge de Jesús va dirigit a la humanitat sencera. D’aquí en sortirà la llum, i Jesús comença a predicar amb les mateixes paraules de Joan: “convertiu-vos que el Regne del cel és a prop” (Mt 3, 2).

Jesús vol associar deixebles a la seva missió, ve a dir que els necessita, que vol que estiguin al seu costat i l’acompanyin a proclamar la Bona Nova. Comença per cridar quatre pescadors, s’envolta de gent normal, i els diu: “us faré pescadors d’homes”; ho deixen tot i el segueixen, el que mostra el poder d’atracció de la paraula de Jesús. El mar era símbol del mal, i treure homes del mar és impedir que s’ofeguin, és salvar-los. Llançar la xarxa de l’evangeli, és intentar portar els homes cap a Déu, encara que no sempre la xarxa es treu plena, però s’ha d’insistir.

les lectures del diumenge 2n durant l'any. 16 de gener

Is 49, 3, 5-6

El segon “Cant del Servent” mostra tots els conflictes d’identitat que va viure la comunitat d’Israel, durant l’exili i la tornada a Jerusalem. Es fa evident que el Servent es refereix a Israel: “Ets el meu Servent; en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria”, és a dir, seré reconegut, revelat. Però no sembla referir-se a la totalitat d’Israel, doncs proposa al Servent reunir tot el poble; es fa referència a la “petita Resta”, que s’ha mantingut sempre fidel, i que portarà la salvació a tot Israel, però també al món sencer “d’un cap a l’altre de la terra”.

En certa manera, tots es sentien cridats per Déu, però en dues maneres diferents i antagòniques: uns s’inclinaven per la exclusivitat, el nacionalisme i la recerca de la puresa, que els distingís dels demès; però d’altres optaven per la universalitat, la tolerància, la capacitat de diàleg amb tothom (la “petita Resta”), que és amb qui s’ha identificat Jesús.

...........................................................

Jn 1, 29-34

Quan Joan veu venir Jesús, diu a la gent “mireu l’anyell de Déu”, però el seu significat va més enllà de la tendresa o la innocència d’un anyell, té un fonament bíblic; es refereix a l’anyell pasqual i, més enllà d’aquest memorial, a l’anyell que amb la seva sang “posada als muntants i la llinda de les cases” (Ex 12, 7), va protegir el poble jueu a Egipte, al inici de la seva marxa alliberadora. El missatge de Jesús, marcarà la marxa dels seus seguidors vers el definitiu alliberament. Sembla que Joan Baptista reconeix Jesús com el Messies que esperaven, però no serà pas tal i com l’esperaven.

Quan un rei prenia possessió del tron de Jerusalem, el ritus de la unció el feia un consagrat, un messies, i rebia el títol de fill de Déu. Així és com es pot entendre que Joan afirmés que Jesús era fill de Déu.

Joan dóna testimoni de que Jesús és el Messies, i veu posar-se sobre d’ell l’Esperit: “l’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell” (Is 11, 2). La paraula posar-se, o reposar, és una manera de dir-nos que tot el que faci Jesús, serà obra de l’Esperit de Déu, que es manté en Ell. Als orígens del món, l’Esperit de Déu planava sobre les aigües, al baixar l’Esperit sobre Jesús pot simbolitzar, també, el començament d’una vida nova, d’una nova creació.

JiR

les lectures del diumenge del Baptisme del Senyor. 9 de gener

Is 42, 1-4, 6-7

Es un text del Segon Isaïes, que predica en temps de l’exili a Babilònia. En la seva obra s’hi troben uns textos un xic particulars, els “Cants del Servent”, que descriuen un misteriós personatge, “el Servent”, escollit per Déu per anunciar i implantar la justícia a la terra, però no una justícia en el sentit d’una condemna, sinó d’una posada en llibertat. Aquesta justícia serà la llum per totes les nacions, i establirà l’aliança de Déu amb tots els pobles.

Al llarg del temps, els jueus van identificar aquest “Servent” amb la “resta d’Israel”, així en la traducció grega dels LXX (II aC.), es pot llegir: “... heus aquí el meu Servent, Israel, que jo sostinc ...”.

Es obvi que Is no pensava en Jesús com al servent escollit, però la seva visió s’adiu amb el que Jesús va viure i va fer. D’aquí que la comunitat cristiana hagi vist en aquest text la figura de Jesús, introduint un nou concepte de Messies, que comparteix la debilitat de la condició humana, en perfecte coherència amb el “Déu amb nosaltres”.

...........................................................

Mt 3, 13-17

Joan havia anunciat la vinguda de Jesús, però en lloc d’aparèixer dins un esclat de glòria messiànica, el troba junt als pecadors que esperaven ser batejats. S’estableix llavors un diàleg entre Jesús i Joan, que posa de manifest la superioritat de Jesús i presenta, a la vegada, el sentit de la seva obra: “convé que complim tota justícia”, que significa actuar en conformitat amb el que Déu vol.

Al sortir Jesús de l’aigua del Jordà, “el cel s’obrí”, baixà l’Esperit “com un colom”, i es va sentir la veu de Déu manifestant: “aquest és el meu Fill, en qui m’he complagut”. És com un avís, al començar la vida pública de Jesús, per expressar d’una manera poètica i simbòlica que, per més estranya que pugui semblar la seva actuació ... Déu hi està d’acord.

Un episodi semblant es repeteix en la Transfiguració (Mt 17, 5), després de la determinació de Jesús d’anar cap a Jerusalem, on vindran la passió i la creu ... però encara que sorprengui tothom, Déu hi està d’acord. Dues teofanies, o intervencions directes de Déu, en dos moments cabdals: al començar la missió de Jesús i al iniciar el seu trajecte cap a la fi.

JiR