les lectures del diumenge de Corpus. 26 de juny

"El pa que jo donaré és la meva carn: perquè dóni vida al món" .....Fem Festa!

Dt 8, 2-3, 14b-16a

El text comença per “recorda’t”. Fer memòria del nostre passat, forma part de la història de la fe, de la història de salvació. Moisès recorda al poble que, en el decurs de la marxa pel desert, malgrat les proves i dificultats que van patir, Déu ha estat sempre present i mai l’ha abandonat.

És curiós que Moisès presenta aquí aquestes proves com un temps d’aprenentatge imposat per Déu, és com voler mostrar, d’una part, la pobresa del poble i, per altre, la sol·licitud constant de Déu envers ell, doncs d’altre manera s’haguessin mor.

Aquest text va ser escrit força temps després de Moisès, en una època en que el poble, instal·lat a Canà, sense fam, ni set, ni serps, s’estava oblidant de la fidelitat a l’Aliança. És llavors que els discursos de Moisès foren descoberts i van mostrar tot el seu sentit: “l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor” (Dt 8, 3). Aquesta experiència ha de servir de lliçó per el poble de Déu de tots els temps. Déu està sempre al nostre costat, i dóna el pa de la seva paraula i l’aigua de la vida eterna. ...................................................................

Jn 6, 51-58

Reprenent la imatge del mannà, Jesús es presenta com el pa baixat del cel, i el seu do és el que ens fa viure. Quan es va escriure aquest evangeli, la pràctica eucarística estava ja sòlidament establerta, i és a la llum del Sopar que es comprenen les paraules de Jesús.

Jesús és el “pa viu” que pot satisfer totes les fams; els aliments terrenals (la set de diner, els honors, el poder) mai podran satisfer plenament el cor humà. Jesús s’ofereix ell mateix: la seva persona, “la carn” designa la condició humana, en la seva vessant de feblesa i limitació, és la manera d’estar present el Verb, la Paraula; i ofereix també la seva vida (“la sang”).

En el “menjar”, com a assumpció de la Paraula, hi trobem l’experiència dels profetes, que van tenir d’empassar-se la Paraula de Déu: Jr 15, 16 “Quan m’arribava la teva paraula, jo la devorava ...”; Ez 3, 1-3 “Fill d’home, menja això que reps. Menja’t aquest escrit i ves a parlar a Israel ...”. Menjar o beure, simbòlicament, és assumir, identificar-se, amb el que es menja o es beu i, en el cas de Jesús, comporta assumir, adherir-se, al missatge que ens ofereix la seva persona durant tota la seva vida.

Amb aquest llenguatge simbòlic, Jesús ens vol dir que la seva història (la carn) i la seva vida (la sang), han estat per donar-nos vida a nosaltres.

800 aniversari de les Clarisses

fa 800 anys que Clara d'Assís marxà de casa dels seus pares per viure radicalment l'evangeli, seguint el camí iniciat per Francesc. A xarxa de laics ens fa molta il·lusió sumar-nos, a través d'aquest video, a la celebració dels 800 anys de les clarisses.

Aquests dies i fins el 6 de juliol, la icona del Crist de Sant Damià, és a l'església del monestir de la Divina Providència. El proper dia 1 de juliol, divendres, de 6 a 8 del capvespre, xarxa de laics col·laborarem per què l'església estigui oberta i tothom qui ho desitgi pugui fer-hi una estona de pregària.

Estic reunit

“Estic reunit”, una frase que utilitzem moltes vegades durant el dia quan els altres intenten comunicar-se amb nosaltres.
La veritat és que diàriament tenim reunions , a cops improvisades, altres les tenim a la nostra agenda desde fa dies.
Els cristians tenim una reunió diària amb el nostre creador Déu Pare; és la més important. Hauríem de buscar el millor moment del dia per a aquesta reunió, desconnectar el mòbil, tancar-nos en la nostra habitació sense que ningú ens molesti o, si tenim temps, anar a un indret on tenir contacte amb la natura, encara que per a Ell qualsevol moment i lloc li vagi bé.
Hauríem de preparar-la tal i com ho fem amb altres que per nosaltres són de màxima transcendència, apuntar-nos durant el dia petites notes per després comentar-les amb Ell i escoltar el seu millor consell.
Hauríem d'entrar a la reunió amb l'actitud d'escoltar més i parlar menys tenint en compte que Ell ja sap moltes coses de nosaltres. El primer punt de l'ordre del dia hauria de ser un acte d'adoració i lloança per tot el que hem rebut d'Ell i que de vegades no valorem; el segon punt seria preguntar-nos com hem fet present, durant el dia, el seu Regne a la terra; com hem estat de bons comunicadors de la seva voluntat. El següent punt seria analitzar com hem gestionat el temps, les nostres energíes i les pèrdues de temps que hem tingut amb les nostres obsessions vanals.
Posar a les seves mans els nostres projectes a curt i a mitjà termini, alguns, pot ser ja en marxa, pot ser un dels punts més importants. I estar atents a com Ell ens ajuda en cada un d'ells.
Per acabar deixar a les seves mans el nostre esperit, tot posant-nos al seu servei.

Jaume Ventura

les lectures del diumenge de la Santíssima Trinitat. 19 de juny

Ex 34, 4, 6, 8-9

Estem al desert, després que el poble adora el vedell d’or, i Moisès acudeix a Déu perquè els perdoni. Déu li diu que talli dues tauletes de pedra i pugi al Sinaí per renovar l’Aliança.

Baixà Déu enmig d’un núvol i proclama Ell mateix el seu nom. L’Aliança és renovada per iniciativa del mateix Déu, que ve a l’encontre dels homes. Déu no és pas una entitat abstracta, fruit d’una reflexió filosòfica, sinó que és Ell qui es dóna a conèixer dins la historia dels homes. Déu sempre ens acompanya, el que passa és que no sempre som capaços de percebre com ho fa, com se’ns fa present.

“Déu compassiu i benigne ...”. Moisès sembla que ha comprés bé el que aquesta expressió significa, ja que en dedueix “... vos ens perdonareu les culpes ...”, malgrat que el poble és “rebel al jou” que el manté unit a Déu per l’Aliança, no sempre es deixa conduir, ni segueix el camí adequat.

El sòcol estable sobre el qual reposa l’Aliança, es l’amor fort i durable de Déu pel seu poble.

...................................................................

Jn 3, 16-18

Déu estima la humanitat, ja l’havia salvat en temps de Moisès. La novetat del Nou Testament, és el do del seu Fill per la salvació dels homes, que no s’aconseguia amb la insistent veu dels profetes, utilitzant tots els mitjans possibles per acostar els homes cap a Ell. Però Déu ha estimat tan el món, fins el punt d’enviar-hi el seu Fill, a fi de que es salvin els qui creguin en ell.

Aquest text, de la conversa de Jesús amb Nicodem, seria com una meditació sobre les relacions entre el Pare i el Fill, i la seva repercussió sobre nosaltres; la font de salvació és l’amor de Déu. És suficient creure per ser salvats, però no ho serem si no volem: som lliures de creure o no.

En moltes ocasions, Jesús ha parlat de Déu com a Pare. En el seu bateig, i també després, en la transfiguració, es sentia la veu de Déu dient: “aquest és el meu Fill, el meu estimat”. Jesús també ha parlat sovint de l’Esperit d’amor que l’uneix al Pare i, fins i tot, envià l’Esperit dins nostre, amb el seu alè. És tot aquest conjunt de revelacions sobre el misteri de Déu, que la tradició cristiana ha volgut expressar amb el nom de Trinitat.

JiR

les lectures del diumenge de Pentecosta. 12 de juny

Ac 2, 1-11

La Pentecosta era una festa d’origen pagà, en que es celebrava la collita dels fruits de la terra. Però en l’època de Jesús, la Pentecosta era la festa del do de la llei, en que els jueus de “totes les nacions” anaven a Jerusalem en pelegrinatge. Pels deixebles, però, aquesta festa té un significat especial. Per fer comprendre el què va passar, el text evoca esdeveniments de l’Antic Testament:

1) El soroll i el vent, suggereixen la presència de Déu al Sinaí, quan va donar la Llei a Moisès. Ara, Déu dóna al poble una nova llei, però no la dóna en unes taules de pedra, sinó que la posa en el cor dels homes. 2) “Com unes llengües de foc es posen sobre cadascú”, evoca les paraules del profeta Joel (Jl 3, 1): “abocaré el meu Esperit sobre tothom”. 3) L’episodi de Babel, en que Déu barreja les llengües, i els homes no s’entenen entre ells, la humanitat descobreix la diversitat; i ara es posa de manifest la unitat dins la diversitat. Els deixebles parlen en la seva pròpia llengua, però tothom els entenia, cadascú en la seva de llengua. La unitat no la fa pas el que tots siguem iguals.

...................................................................

Jn 20, 19-23

Les portes estaven tancades, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i el primer que fa és donar-los la pau, que és font de vida.

La pau de Jesús, és la de la Bona Nova, que transforma la por en joia, i que obre les portes a totes les nacions. Després ve el do de la missió “com el Pare m’ha enviat, també us envio a vosaltres” ... però els enviats han de ser transformats, per poder continuar l’obra de Jesús. “Alenà damunt d’ells”, semblant a l’alè de Déu al crear l’home, és com una nova creació, seran persones noves. La por i la obscuritat del nostra interior, amb la presència de Jesús, es transformen en pau i alegria, amb la certesa que Ell està amb nosaltres.

La missió de treure el pecat del món, amb el do de l’Esperit, ara l’han d’assumir els deixebles. Però el v. 23 desconcerta: “... quedaran sense perdó”. És difícil pensar que el Déu que ens mostra Jesús, pugui no perdonar; potser caldria interpretar que la missió seria proclamar la paraula del perdó i, de no fer-ho, seria deixar que el món ignorés aquest perdó, abandonar-lo al pecat i no complir la missió encomanada. S’ha d’aconseguir que tothom, fins i tot els pecadors, amb el perdó, s’integrin a la comunitat.

JiR

les lectures del 7è diumenge de pasqua. ascensió del Senyor. 5 de juny

"Jo sóc amb vosaltres"

Ac 1, 1-11

Els relats d’ascensió i ocultament, eren un recurs literari gens infreqüent en el món antic, tant greco-romà com jueu, que pretenien escenificar així el final gloriós d’un personatge famós.

A l’Antic Testament, Elies diu a Eliseu que heretarà el seu esperit profètic si el veu mentre és endut cap el cel; així succeeix (2Re 2, 9-12) i Eliseu hereta l’encàrrec de continuar la missió d’Elies. Els deixebles veient com Jesús s’aixeca, esdevenen hereus de la missió de Jesús, i reben l’encàrrec de proclamar-la. El fet que Jesús desaparegui envoltat per un núvol, ens vol dir que retorna al sí de Déu; el núvol era el signe de la presència de Déu, durant la travessia del desert a la sortida d’Egipte (Ex 19, 9 i 16).

“¿Perquè esteu mirant el cel?” diuen els homes vestits de blanc ... l’Església ha de mirar cap a la terra, que és on s’ha de desenvolupar la seva tasca; aquest és el missatge que se’ns vol transmetre. És erroni quedar-se mirant el cel, el missatge pasqual s’ha d’encarnar en la vida dels homes.

L’Ascensió és la fi d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença un altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església que neix. L’Esperit de Déu pren el relleu de Jesús, i dóna força als deixebles per anunciar la Bona Nova.

...................................................................

Mt 28, 16-20

Ens trobem a Galilea, lloc on va començar la predicació de Jesús, i a la muntanya, que ha estat sempre el lloc de trobada amb Déu. Aquí, Jesús pronuncia un curt discurs de comiat. Curiosament, però, l’aparició de Jesús no s’imposa com una evidència ... “alguns dubtaven”; aquesta frase es podria interpretar com un avís als lectors, de que la fe, malgrat la resurrecció, no és pas una resposta fàcil. Se’ns mostra la fi de la presència visible de Jesús, i el començament de la història de l’Església, o comunitat de creients.

Al començar l’evangeli, Mateu presenta Jesús com l’Emmanuel, que vol dir “Déu amb nosaltres”, i l’acaba amb aquestes últimes paraules de Jesús: “estaré amb vosaltres fins a la fi del món”. No hi ha relat de l’Ascensió, que sols la descriu Lluc, en el seu evangeli i en els Fets dels Apòstols. Jesús no abandona els seus, es manté en nosaltres, i dóna poder per integrar tothom dins la família de Déu. La missió dels deixebles té un objectiu molt concret: “aneu a convertir tots els pobles ...”. No deixa de ser significatiu que tot això esdevé a Galilea ... la Galilea de les Nacions, que serà la porta oberta al món pagà per la seva evangelització.

JiR