1/7/16

diumenge XIV durant l'any. 3 de juliol


Is 66, 10-14    

            En el nom del Senyor, el profeta pronuncia paraules de consolació per un poble decebut. Els exiliats a Babilònia retornen al país, però aquest retorn, tan esperat, no ha pas rebut l’acolliment que havien imaginat. La Jerusalem que troben, no és la que havien deixat: el Temple està en runes, i havien estat oblidats pel poble que es va quedar.  

            És una crida a l’esperança. Jerusalem esdevindrà com una mare pels seus fills; les paraules que caracteritzen la seva acció, descriuen actes maternals: seran alletats, portats al braç, amanyagats ... Al llarg del text, es passa de Jerusalem a la mare, i de la mare al Senyor. Déu consola al poble com una mare al seus fills. El dir Pare a Déu, és un símbol patriarcal, que no deixa de tenir, també, aspectes maternals. La mà del Senyor els farà trobar altre cop la Jerusalem que havien esperat. 

............................................................................                   

Lc 10, 1-12, 17-20

            Després d’haver enviat els Dotze, Jesús ara n’envia 72, xifra simbòlica que evoca el nombre de totes les nacions conegudes ( Gn 10), es vol representar la universalitat del missatge de Jesús; la Bona Nova cal ser proclamada per tot el món, és per a tothom. Surten de dos en dos, perquè el seu testimoni tingui valor jurídic, segons la llei jueva (Dt 17, 6).

            La missió dels deixebles és la mateixa que Jesús ha rebut del Pare: anunciar que el Regne de Déu ja és aquí. No els diu de predicar en llocs sagrats, sinó pels pobles i les cases, llocs on es desenvolupa la vida dels homes; les comunitats cristianes van néixer en el sí de famílies, dins d’una casa, que esdevingué lloc d'acollida i de celebració de la Paraula i partir el pa. Jesús els donà els consells necessaris per preparar-los a afrontar els problemes que Ell coneixia bé: alleugerir l’equipatge, per conservar la llibertat de moviment ... es trobaran amb el refús, com Jesús al poble samarità ... amb l’aversió, “com anyells enmig de llops” ... “compartiu el que tinguin per menjar”, doncs ja no hi ha menjars impurs ...

            A la tornada, Jesús els avisa que la autèntica alegria, no està en l’èxit obtingut en la seva missió, sinó en el fet que “els vostres noms estiguin escrits en el cel”.


            Ja ens agradaria que l’Església volgués retrobar la simplicitat d’aquells temps, per anunciar al món les paraules i fets de Jesús. El papa Francesc n’és, potser, una esperança. 

Joan i Roser