Diumenge III durant l’any. 27 de gener
del 2019
Ne 8, 2-4. 5-6. 8-10
Nehemies, governador nomenat pel rei
persa, i Esdres, mestre de la Llei, se senten inquiets pel relaxament religiós
del poble, en part provocat pels matrimonis entre jueus i pagans. Llavors es
proposen refer la identitat del poble d’Israel, després de 50 anys lluny de la
seva terra, en l’exili a Babilònia, i demanen als escribes de posar per escrit
les tradicions orals d’Israel, i convoquen el poble perquè escolti i ratifiqui,
amb un Amen, la Llei del Senyor, el Pentateuc, la Torà.
El text que es llegeix, però, és en
hebreu i el poble no l’entén bé, perquè ells parlen arameu, i és per això que
els levites els ho expliquen.
La descoberta de la Paraula de Déu
reconstitueix el poble, i és una autèntica festa. Esdres els diu “mengeu i
beveu”, a condició de compartir amb els que no en tenen, i ... “el goig del
Senyor serà la vostra força”.
.............................................
Lc 1, 1-4; 4, 14-21
Lluc
escriu perquè Teòfil conegui la solidesa de l’ensenyament oral que ha rebut i,
per això, s’informa acuradament del què va passar i ho escriu en una narració
ordenada. És a dir, ordena tot el que es diu, a fi que s’entengui, amb lo qual
ja ens ve a dir que no es tracta pas d’una historia o biografia de Jesús, sinó
d’una explicació del seu missatge.
Amb
aquest relat, Lluc vol donar-nos
un coneixement profund de Jesús, no pas superficial, i és en la sinagoga on
inaugura el seu ministeri. En el text d’Isaïes es descobreix el paper de Jesús,
proclamat a l’avançada, que és tot un capgirament: la Bona Nova la rebran
primer de tot els darrers.
Com
qualsevol jueu en dissabte, Jesús va a la sinagoga i llegeix l’Escriptura, amb
tota normalitat; al acabar la lectura de Isaïes, es va asseure i després d’un
temps de silenci, per assumir bé el que anava a dir, els diu: “Avui es compleix
el que acabeu d’escoltar”. No ens podem imaginar el que representava, en aquell
temps, aquesta afirmació. Aquest text d’Is 61, era un dels oracles en que els
jueus recolzaven l’esperança de la vinguda del Messies ... i Jesús els diu que
ell és aquest Messies.
Aquesta
cita de Isaïes, que Jesús llegeix, sona com un veritable discurs programàtic:
“l’Esperit del Senyor és en mi ... m’ha enviat a portar la Bona Nova als pobres
... a proclamar l’any de gràcia del Senyor ...”.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada