28/11/09

les lectures del 1r diumenge d'ADVENT


Jr 33, 14-16

Jerusalem estava ocupada, el Temple destruït, el país devastat, i la majoria de supervivents deportats a Babilònia. La gent es preguntava què se’n havia fet de les promeses dels profetes, del que havia anunciat Natam a David (2Sa 7, 12-13) “... posaré al teu lloc un del teu llinatge ... el seu tron es mantindrà per sempre”. Jeremies els diu que el Senyor complirà la promesa, i farà néixer un rebrot del llinatge de David; però en aquell temps, feia ja molts anys que David era mort, i la seva dinastia definitivament extingida. És per això que Jeremies comença dient “diu el Senyor”, doncs entén que el que dirà és difícil de comprendre per un poble descoratjat; per tant, no ho diu ell, ho diu el Senyor ! Per nosaltres, aquest rebrot de David, és Jesús, que ens anuncia la justícia i la bondat.
Jeremies adreça les paraules “al casal d’Israel i de Judà”, que feia molt de temps (després de Salomó) que estaven dividits i enemistats; parlava d’una reunificació?
Una nota sorprenent. Aquest text no és original de Jeremies (s VI aC), sembla va ser escrit, i afegit, el s II aC, en un moment, també, de descoratjament del poble, i es repeteix el que Jeremies havia escrit (Jr 23, 5-6) recordant les promeses de Déu.
Després de tants segles, el problema és el mateix: la pau i la fraternitat que tothom espera, semblen inaccessibles. Quan vindrà aquest Regne? És un repte per la nostra fe i per la fe dels creients de tots els temps.
.......................................................................................
Lc 21, 25-28, 34-36

Per descriure la segona vinguda del Crist, Lluc utilitza un llenguatge apocalíptic, que no és sinònim de terror; en grec, apocalipsi significa “aixecar el vel”, és un text de revelació, que al ser proclamat en temps de dificultats, és també de consolació. La descripció d’un capgirament còsmic, és símbol d’un canvi de situació, que esdevindrà amb la vinguda del Fill de l’Home sobre un núvol, que és símbol de la presència de Déu, i de on li ve el seu poder i majestat.
En l’espera d’aquesta renovació promesa per Déu, el text convida a adoptar una actitud de vigilància activa, i no pretén pas atemorir, sinó donar esperança: “redreceu-vos i alceu el cap”, que és una actitud dels ressuscitats.
Creure en Jesús Salvador, vol dir mantenir l’esperança en l’alliberament, malgrat les angoixes i contradiccions d’aquest món: conflictes socials, estructures injustes, la fam d’alguns pobles ... Però cal estar sempre alerta, actius, i pregant, per poder-nos-en sortir bé de tot això. Ja que aquest dia del Crist, del Fill de l’Home (=”el dia de Jahvé”), és també el dia de cadascun de nosaltres, que pot venir en qualsevol moment.

21/11/09

Jesucrist, Rei de l'Univers. 22 de novembre



Dn 7, 13-14
Per entendre el text, cal anar una mica abans i una mica desprès. El profeta Daniel ens descriu una visió: veu quatre bèsties monstruoses (els imperis dominants), que sorgeixen del mar (el poder del mal). Un ancià vestit de blanc (que tothom entén que es tracta de Déu) venç les forces del mal, i apareix un Fill d’home enmig dels núvols del cel, a qui li dóna el poder i la reialesa, diferent de la dels reis de la terra.
És un missatge d’esperança, en un temps de dominació grega, sota Antioc Epifane. És com dir al poble, que ara estan dominats i perseguits, però la seva alliberació s’apropa i serà definitiva.
Daniel parla de fill d’home (=un home) però, en els evangelis, és sols Jesús qui parla d’aquest personatge, referint-se a si mateix. Hi ha, però, una petita modificació gramatical, Jesús es diu “Fill de l’Home”, que fa pensar en la Humanitat. Jesús es mostraria com el portador del destí de tota la Humanitat, seguint Dn 7, 18: “el poble sant de l’Altíssim rebrà la reialesa i la posseirà eternament ...”.
...............................................................
Jn 18, 33-37
En el decurs de la seva vida, Jesús sempre havia defugit la pretensió del poble de fer-lo rei (rei seguint els criteris del món, que els alliberés de Roma) i, precisament ara, abandonat, anorreat i condemnat, es reconeix rei.
Davant Pilat, encarregat de defensar el poder polític de Roma, Jesús no refusa el títol de rei, però en precisa el sentit: no ho és com els reis que havia tingut Israel, “la meva reialesa no és d’aquest món”. Quan Joan utilitza la paraula “món”, és una manera de referir-se a tot el que contradiu el projecte de Déu; no és pas una referència a que el reialme de Jesús pertany a una dimensió espiritual, i fora de la realitat en que vivim. Si fos així, seria deixar de reconèixer el compromís de Jesús, especialment amb els pobres, durant la seva vida pública. De ser sols de caràcter espiritual, no hagués preocupat a les autoritats jueves i, segur, no hagués acabat a la creu. Aquest rei, que és Jesús, no té cap altre ambició que el servei als demés, donant testimoni de la Veritat que, en sentit bíblic, és Déu mateix, de qui Jesús n’és la Paraula.
“Tu ho dius: jo sóc rei”, sembla com si Jesús deixés a Pilat la responsabilitat d’aquesta afirmació. Seria una manera de subratllar la diferència de contingut que Pilat i Jesús donen a la idea de rei.
JiR

18/11/09

adhesió al manifest "BADALONA SOM TOTS"



El grup promotor de la Xarxa de Laics cristians de Badalona, Sant Adrià, Montgat i Tiana hem decidit adherir-nos al manifest Badalona som totes o tots, per tal de donar suport a aquesta iniciativa que proposa afavorir, a partir del compromís i el treball, actituds positives i constructives davant el fenòmen del procés migratori que en els darrers anys ha viscut la nostra ciutat.

Com a cristians no ens podem mantenir neutres davant la nova realitat que viu Badalona i que provoca, tal com es diu en el manifest, inquietud i dificultats per assimilar els canvis, i més quan s’hi afegeix una situació de crisi generalitzada que disminueix el benestar d’una franja de la població que viu situacions . socioeconòmiques insatisfactòries.

En aquesta nova realitat que es crea tothom, sigui d’on sigui, de l’orígen que sigui o de la religio que sigui, ha de tenir el seu lloc i cal crear les condicions, amb l’esforç de tothom, per tal que això sigui possible.

Enfront d’actituts irresponsables que fomenten l’enfrontament, la diferència, la negació de la llibertat,… res millor que la resposta ciutadana fonamentada en el diàleg, la construcció de la ciutadania i el compromís comú.

El procés que viu la nostra societat és irreversible, la diversitat esdevé una categoria que enriqueix i fa réixer la nostra realitat social i cultural. Podem aprofitar el procés que estem vivint per fomentar l’enfrontament i perdre moltes oportunitats o podem fomentar l’apropament i treballar per trencar prejudicis, temors, desconfiances…

El compromís cristià només té un camí.

13/11/09

Les lectures del diumenge 33 del temps durant l'any. 15 de novembre

"Reunirà els seus escollits que vindran de tots quatre vents"

Dn 12, 1-3
El llibre de Daniel va ser escrit cap l’any 170 aC, durant la dominació grega, en temps de Antioc IV, que es feia anomenar Epifanes (=manifestació de Déu), i que perseguia i matava als jueus que es negaven adorar-lo.
Daniel adreça al poble un missatge d’esperança: després de les desgràcies, el poble serà alliberat, i els que “dormen a la pols de la terra seran desvetllats” ... tornaran a viure, ressuscitaran. Déu no pot pas abandonar eternament els que han acceptat morir per Ell.
En aquell temps, es creia que la immortalitat afectava sols al poble, però no pas a l’individu; gràcies als fills, el poble persistia. El llibre de Daniel, però, és el primer testimoni d’una nova revelació: Déu és el mestre de la vida, i pot despertar als qui dormen al sheol, per donar-los vida eterna.
...............................................................
Mc 13, 24-32
S’anuncia la vinguda del Fill de l’Home amb l’arribada del Regne. El llenguatge apocalíptic, obscur per nosaltres, era ben comprés pels cristians del primer segle, i això és el que motiva Marc a utilitzar-lo per proclamar un missatge d’esperança.
Una commoció còsmica, era la manera de descriure la caiguda d’un rei o d’una nació opressora. El sol i la lluna eren símbol de divinitats paganes, i les estrelles i astres, els seus vassalls que oprimien els pobles. Amb la caiguda d’aquets elements, el Fill de l’Home posa terme a les probes i persecucions, i aplega els elegits provinents de tot arreu.
Si bé, en les apocalipsis jueves, arribava el Jutge per condemnar, aquí no hi ha cap referència al càstig, sols apareix la salvació, amb el començament del Món Nou.
¿Però quan? Sovint es proclama que tot això és a prop ... però no s’ha d’abandonar l’acció, doncs ningú pot fixar-ne la data.
“No passarà aquesta generació ...”. Les calamitats enumerades abans d’aquest text, en l’evangeli de Marc, en poden ser un anunci: la Passió, la destrucció de Jerusalem i del Temple, la persecució dels deixebles ...

JiR

8/11/09

Pregària d'Advent


Amb motiu de l'inici de l'Advent, Xarxa de laics us volem convocar novament a compartir una estona de silenci i pregària.
I ho fem amb aquest crit de "confieu!". En un moment en què la desconfiança s'escampa com una taca d'oli, nosaltres volem confiar en l'home, justament perquè tenim la nostra confiança posada en Jesucrist: Ell que sent home en tot igual a nosaltres, es va obrir en plenitud a Déu.

6/11/09

lectures del diumenge 32 del temps durant l'any. 8 de novembre


"Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes" (salm 139)
1Re 17, 10-16
Estem en el regne del Nord, al s. IX aC. El rei Acab, sota la influència de la seva dona Jezabel, s’allunya del veritable Déu, per donar culte als Baals, déus de la fertilitat, la pluja, els llamps i el vent. Però Déu provoca una sequera al país, per demostrar que és Ell qui domina la natura. Després de profetitzar aquest fet, i davant la còlera del rei, Elies es veu obligat a fugir a l’estranger.
A Serepta, Elies demana beure i menjar a una dona pagana, viuda i pobra, que es juga la vida compartint amb el profeta tot el que té, “... i després morirem de fam”, ja que no tenen res més. En els pobres, és on hi ha més disponibilitat a compartir ... però aquest gest comportarà, per aquesta dona, que ja no li falti mai ni farina ni oli.
Els pagans també poden beneficiar-se de la generositat de Déu, si tenen fe. La salvació és promesa a tota la humanitat; la paraula de Déu també ressona en terra pagana. Anys més tard, Jesús recordarà aquest text als seus compatriotes (Lc 4, 35-26).
...............................................................
Mt 12, 38-44
Els “mestres de la Llei”, o escribes, eren laics estudiosos de la Llei, amb dret a comentar l’Escriptura i predicar, i disposaven d’un lloc al Sanedrí i a la sinagoga. Tenien un gran reconeixement popular, i això portava a exagerar el seu protagonisme.
Al llarg del seu evangeli, Mc mostra una creixent malfiança dels escribes envers Jesús, fins arribar a buscar com fer-lo morir. Jesús, però, no els retreu això, sinó que “devoren els bens de les viudes” aprofitant-se de la seva autoritat, i que fan ostentació amb boniques vestimentes (costum que no ha canviat gaire), però estan lluny de posar en pràctica allò que ensenyen.
Jesús veu com uns rics fan ofrena de molts diners i, com a contrast, una viuda pobre hi posa dues petites monedes, que són tot el que té. Igual com la viuda de Serepta dóna a Elies les seves últimes provisions, aquesta dóna els seus últims diners.
El model que proposa Jesús, no és la ostentació d’alguns escribes, la seva recerca d’honors, sinó la discreta generositat de la viuda, que ho arrisca tot per la seva confiança en Déu.
La mirada del Senyor no es limita a l’exterior, sinó que va al cor de les persones, per descobrir-hi el sentit profund dels seus gestos.
JiR