les lectures del 1r diumenge d'ADVENT

Jr 33, 14-16

Jerusalem estava ocupada, el Temple destruït, el país devastat, i la majoria de supervivents deportats a Babilònia. La gent es preguntava què se’n havia fet de les promeses dels profetes, del que havia anunciat Natam a David (2Sa 7, 12-13) “... posaré al teu lloc un del teu llinatge ... el seu tron es mantindrà per sempre”. Jeremies els diu que el Senyor complirà la promesa, i farà néixer un rebrot del llinatge de David; però en aquell temps, feia ja molts anys que David era mort, i la seva dinastia definitivament extingida. És per això que Jeremies comença dient “diu el Senyor”, doncs entén que el que dirà és difícil de comprendre per un poble descoratjat; per tant, no ho diu ell, ho diu el Senyor ! Per nosaltres, aquest rebrot de David, és Jesús, que ens anuncia la justícia i la bondat.
Jeremies adreça les paraules “al casal d’Israel i de Judà”, que feia molt de temps (després de Salomó) que estaven dividits i enemistats; parlava d’una reunificació?
Una nota sorprenent. Aquest text no és original de Jeremies (s VI aC), sembla va ser escrit, i afegit, el s II aC, en un moment, també, de descoratjament del poble, i es repeteix el que Jeremies havia escrit (Jr 23, 5-6) recordant les promeses de Déu.
Després de tants segles, el problema és el mateix: la pau i la fraternitat que tothom espera, semblen inaccessibles. Quan vindrà aquest Regne? És un repte per la nostra fe i per la fe dels creients de tots els temps.
.......................................................................................
Lc 21, 25-28, 34-36

Per descriure la segona vinguda del Crist, Lluc utilitza un llenguatge apocalíptic, que no és sinònim de terror; en grec, apocalipsi significa “aixecar el vel”, és un text de revelació, que al ser proclamat en temps de dificultats, és també de consolació. La descripció d’un capgirament còsmic, és símbol d’un canvi de situació, que esdevindrà amb la vinguda del Fill de l’Home sobre un núvol, que és símbol de la presència de Déu, i de on li ve el seu poder i majestat.
En l’espera d’aquesta renovació promesa per Déu, el text convida a adoptar una actitud de vigilància activa, i no pretén pas atemorir, sinó donar esperança: “redreceu-vos i alceu el cap”, que és una actitud dels ressuscitats.
Creure en Jesús Salvador, vol dir mantenir l’esperança en l’alliberament, malgrat les angoixes i contradiccions d’aquest món: conflictes socials, estructures injustes, la fam d’alguns pobles ... Però cal estar sempre alerta, actius, i pregant, per poder-nos-en sortir bé de tot això. Ja que aquest dia del Crist, del Fill de l’Home (=”el dia de Jahvé”), és també el dia de cadascun de nosaltres, que pot venir en qualsevol moment.