les lectures del diumenge 18è durant l'any. 31 de juliol

Is 55, 1-3

És una invitació, adreçada als exiliats a Babilònia, a que rebin l’aliment sòlid de l’ensenyament diví, portador de vida en plenitud. Els recorda tres temes: 1) la gratuïtat dels dons de Déu: “veniu a comprar sense pagar”; estem massa obsessionats a parlar de mèrits per comparèixer davant Déu, que els bons siguin recompensats i els dolents castigats, 2) l’escolta o la confiança: “escolteu ... i us saciareu de vida”; “no tenim diners”, no tenim títols o valors davant Déu, però Ell sols espera de nosaltres un cor disposat i una orella oberta, i 3) la fidelitat de Déu a la seva Aliança: “pactaré amb vosaltres una aliança eterna”; es pensaven abandonats de Déu, al haver oblidat els manaments, en el passat.

L’Aliança és interpretada com un gran àpat de festa. Tot ésser viu necessita menjar i beure, i això Isaïes ho trasllada al camp de la fe, per mostrar-nos que la paraula de Déu és quelcom més que una comunicació divina, és una necessitat insubstituïble que alimenta el nostre ésser i li dóna vida.

...................................................................

Mt 14, 13-21

El text fa pensar en l’actuació del profeta Eliseu (2Re 4, 42-44) que, en una època de fam, va repartir els 20 pans que va rebre com ofrena de les “primícies”, entre cent persones ... i encara en va sobrar. Déu multiplica els fruits de la nostra bona voluntat, cal saber donar el que tenim, encara que ens sembli poc.

Jesús “se’n compadí”, és una característica que defineix la seva personalitat, sensible a les necessitats de la gent, però compta amb nosaltres per aconseguir-ho: “doneu-los menjar vosaltres mateixos”.

És fàcil acomiadar la multitud i que cadascú s’espavili en aconseguir el que necessita. Però Jesús els diu que siguin ells mateixos qui ofereixin el poc que tenen. Oferir 5 pans i 2 peixos és l’incentiu perquè, des de la pobresa, tothom aporti el que té i pugui així alimentar tot el poble de Déu. El problema no és la falta de recursos, sinó la manca de solidaritat. Si estàs disposa a donar el poc que tens, Déu farà que arribi a tothom. És una invitació als deixebles de tots els temps: cal tenir prou fe per estar convençut que el compartir pot fer miracles.

En l’actuació de Jesús s’hi pot veure una prefiguració de la Eucaristia: en l’últim sopar, igual que aquí, Jesús pren el pa, alça els ulls al cel, diu la benedicció, parteix els pans i els dóna als deixebles.

JiR