leslectures del diumenge 19è durant l'any. 7 d'agost

1Re 19, 11-13

Hi havia una gran confusió, i la fidelitat a Jahvé i les seves lleis, era qüestionada perquè el rei, instat per la seva esposa Jezabel, havia introduït cultes estrangers que legitimaven la violència, a fi de garantir el poder. Elies s’enfrontà als profetes de Baal, volent demostrar que el Déu d’Israel era més poderós que ells, però no se’n surt en el seu intent d’arranjar la situació, que encara empitjora, i ha de fugir.

Arriba a la muntanya de Déu, l’Horeb (= Sinaí), li cal un llarg camí per adonar-se que, amb la seva opció, no havia pas escollit la millor manera d’actuar, imaginant un déu de poder, cosa més pròpia dels seus adversaris. Li faltava descobrir que el poder de Déu és fet de tendresa i no pas de violència. Elies comprèn que el poder de Déu no és el que ell creia; Déu no està dins un huracà, un terratrèmol o el foc, sinó que es manifesta en el murmuri d’un suau ventijol.

...................................................................

Mt 14, 23-33

Jesús acomiadà la gent i, tot sol, puja a la muntanya. Després de mantenir-se enmig de la multitud amb qui comparteix els pans, té necessitat de pregar, d’asserenar-se prop del Pare.

En la Bíblia, el mar és símbol del mal i de la mort, i Jesús hi camina per sobre, els domina. Els deixebles s’espanten, doncs el prenen per un fantasma, i Jesús els diu “no tingueu por”, un consell que apareix sovint en els evangelis; ens vol alliberar de l’angoixa, no estem sols, Jesús està sempre al nostre costat.

Pere demana d’anar cap a Jesús, camina sobre l’aigua però s’enfonsa quan la seva atenció es dirigeix sobre la tempesta en lloc de fixar-la sobre Jesús, que li havia dit “vine”. Llavors, Pere crida “salva’m”, Jesús li dóna la mà, pugen junts a la barca ... i la tempesta amaina.

En absència de Jesús, el vent violent simbolitza la oposició i la persecució que afecta als deixebles després que marxa el seu Mestre; però la tempesta s’acaba quan torna a aparèixer Jesús.

La barca, en la tempesta, és una imatge simbòlica de la nostra vida i de la vida de l’Església. Tots ens afrontem a dificultats, també l’Església. I les decisions preses sota la pressió de la por, ens poden portar a veure fantasmes on deuríem reconèixer la presència de Jesús.

JiR