Diumenge XXXI de durant l’any.
4 de novembre
del 2018
Dt 6, 2-6
El Deuteronomi és un llibre ja tardà, resultat de la
reflexió durant segles, després de la sortida d’Egipte. Deuteronomi, en grec,
vol dir “segona llei”, en certa manera és una segona expressió dels
ensenyaments de Moisès. La freqüència del mot “escolta” (“Shema Israel”),
escolta Israel, li dóna un accent de predicació i que sona també a alarma; és
proclamar la necessitat de sotmetre’s i d’escoltar Déu si volen conquerir la
felicitat i la llibertat.
“Escolta Israel, estima el Senyor, el nostre Déu, amb tot
el cor”, ha esdevingut la pregària quotidiana dels jueus. Totes les generacions
del poble d’Israel, cal que sàpiguen que la seva benaurança depèn del seu
Senyor, ja que és Ell qui els ha fet passar de l’esclavatge a la llibertat.
Es remarca la importància de la transmissió familiar de
la fe, que és un dels secrets de la supervivència de la fe jueva a través de la
història.
.............................................
Mc 12, 28-34
Donat que la Llei jueva comportava
613 prescripcions, és raonable proposar la pregunta de quin és el primer de
tots els manaments. Llavors Jesús comenta la Llei amb la Llei: cita un passatge
del Deuteronomi (“Shema Israel”) que tots els jueus coneixien, “Escolta Israel,
estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor ...” (Dt 6, 4-5), i continua amb
una segona cita, ara de Lv 19, 18: “Estima als altres com a tu mateix”, i
encara segueix “No hi ha cap altre manament més gran que aquests
El mestre de la Llei diu a Jesús que
estimar Déu i “al pròxim com a tu mateix, val més que tots els sacrificis i
totes les ofrenes”. Els fariseus llegien habitualment els textos profètics i
retenien la frase del profeta Osees: “... el que jo vull és amor i no
sacrificis, coneixement de Déu i no pas holocaustos”. (Os 6,6).
Aquest fragment de Marc provoca el
fer-se dues preguntes: 1) donat l’evident acord entre Jesús i l’escriba ¿perquè
es va arribar a fer morir Jesús? No estaven pas en contra del seu ensenyament
... sinó més aviat en contra de la seva persona: ¿amb quina autoritat diu tot
això? (Mc 6, 1-3). 2) un altre problema és
¿què va aportar Jesús d’original?, doncs sembla que tot estava ja en germen
dins la Llei jueva. En primer lloc, Jesús ve a ampliar fins l’infinit la noció
de pròxim, i també va estar entre nosaltres per viure en ell mateix aquests dos
amors inseparables: l’amor a Déu i l’amor als altres, sense excepció. Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada