Diumenge-XIX-d-any
1Re 19, 9a. 11-13a
El profeta Elies ha de fugir,
doncs la reina Jezabel el buscava per matar-lo. Estava furiosa perquè s’havia
afrontat als sacerdots Baals, que ella sostenia, volent demostrar que el Déu
d’Israel era més poderós que ells.
Arriba a la muntanya de Déu, l’Horeb
(= Sinaí), li cal un llarg camí per adonar-se que, amb la seva opció, no havia
pas escollit la millor manera d’actuar, imaginant un déu de poder, cosa més
pròpia dels seus adversaris. Li faltava descobrir que el poder de Déu és fet de
tendresa i no pas de violència. Elies comprèn que el poder de Déu no és el que
ell creia; Déu no està dins un huracà, un terratrèmol o el foc, sinó que es
manifesta en el murmuri d’un suau ventijol.
Mt 14, 22-33
“A
la matinada”, que evoca el despertar a la nova vida, Jesús, caminant sobre
l’aigua, s’acosta a la barca dels deixebles, dins el llac en plena tempesta ...
Jesús domina el mal. Els deixebles s’espanten, i Jesús els diu “no tingueu
por”, vol alliberar-los de l’angoixa, Jesús està sempre al nostra costat.
Pere demana d’anar cap a Jesús,
camina sobre l’aigua, però s’enfonsa quan la seva atenció es dirigeix sobre la
tempesta en lloc de fixar-la en Jesús, que li havia dit “vine”. Llavors, Pere
crida “salva’m”, Jesús li dóna la mà, pugen junts a la barca ... i la tempesta
amaina.
La
barca, en la tempesta, és una imatge simbòlica de la nostra vida i de la vida
de l’Església. Tots ens afrontem a dificultats, també l’Església, però la
tempesta s’acaba quan torna a aparèixer Jesús.
Joan
i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada