Moisès es dirigeix al poble, però en realitat, es tracta d’un text del segle VIII aC, quan el regne del Nord va ser arrasat pels assiris, i l’autor hi veu una conseqüència de l’oblit dels manaments de Déu, i vol posar en guàrdia el regne del Sud per si encara hi són a temps.
Cal que recordin els manaments i, fruit d’aquesta proposta, apareixen les “filacteries”, dos petits cubs de cuir on, a dins, hi ha enrotllats uns pergamins amb paraules de la Llei, i que encara avui els jueus porten al front i al braç esquerra, a nivell del cor, i són símbol del que diu el text.
La Llei de Déu és una bona orientació de vida per fer la voluntat de Déu; és una llei de veritat, però també de llibertat. En el decurs del nostre camí, que s’ha simbolitzat amb una Y, som lliures d’escollir entre anar cap un costat o cap a l’altre.
...........................................................
Mt 7, 21-27
La confessió de fe no es pot expressar sols amb paraules, cal recolzar-la amb actes, conforme la voluntat del Pare del cel. “Aquell dia” (= el dia del judici) serà el de la gran trobada amb el Senyor i el dia en que la veritat es posarà de manifest.
La fe és l’escolta de la Paraula de Déu i una posada en pràctica d’aquesta paraula rebuda. No es proposa la salvació per les obres, sinó per aquella fe viva que condueix a practicar les obres.
Es mostra després el contrast entre l’home prudent que construeix la casa sobre la roca, metàfora de qui escolta la paraula de Jesús i actua, en fa un bon assentament, i l’home insensat que la construeix sobre la sorra i que, si bé escolta, després no fa res. La tempesta, que arriba sobre ambdues cases, simbolitza el judici de Déu, és el moment en que Déu es fa present, i es posarà de manifest la solidesa del què hem construït.
Cal ser un vertader deixeble que fa “la voluntat del Pare”, i un home assenyat que “construeix la casa sobre la roca”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada