Js 24, 1-2.
15-17. 18b
El pacte
de Siquem marca la instal·lació del poble en la terra promesa. Josué (=”és el
Senyor qui salva”) és el successor de Moisès i convida a totes les tribus a
triar entre els deus que adoraven els seus pares, dels pobles on vivien, o el
Déu que els ha tret d’Egipte. Josué s’avança, donant exemple: “jo i la meva
família adorarem al Senyor”, i el poble s’hi adhereix, dient que ells també
adoraran al Senyor. Josué aconsegueix la unitat del poble sencer, a l’entorn de
Déu. A Siquem, el Senyor del Sinaí esdevé el Déu de totes les tribus d’Israel.
Una
característica d’aquest text és la necessitat d’una tria. Les tribus tenien
diferents orígens culturals i religiosos, però ara s’aglutinen per la fe en el
Déu de l’Èxode, en un sol poble: Israel.
..........................................................
Jn 6, 60-69
Des
que Jesús es va posar a ensenyar, però sobretot des que va fer alguns miracles,
com multiplicar els pans, que en va menjar tothom, la gent el seguia i el veien
coronat rei. Hi veien el messies que esperaven, per lliurar-se de l’opressió
dels romans.
Però
va arribar el moment en que Jesús els obliga a triar entre els seus somnis i el
que Ell és veritablement. Els diu, “És l’Esperit qui dóna vida, la carn no
serveix de res”, amb què indica clarament que no ha pas vingut a restablir un
poder polític ... i la gent, decebuda, l’abandona en massa.
Es
l’hora de decidir-se, el dubte ha arribat als mateixos deixebles: “qui és capaç
d’acceptar-ho?”. Finalment, Pere s’avança i afirma la seva fe “Senyor, a qui
aniríem?” .
Una
vegada més, la fe es presenta, no pas com un bagatge, sinó com un camí: “se’n
van anar” ... “a qui anirem ...”. Un camí en el que cal deixar-se guiar: “ningú
pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare”.
Sols
l’Esperit és capaç de fer entendre el misteri; sols així els deixebles
descobriran el ple sentit de les paraules de Jesús, doncs pa, vi, carn, sang,
són símbols que cal entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada