Sir 15, 15-20
L’autor
ens proposa una reflexió sobre la llibertat de l’home; evoca els
manaments d’Israel, però comença per precisar “si tu vols”.
Déu dóna lleis i manaments, però l’ésser humà és lliure
d’escollir, i és per això que som responsables dels nostres
errors, del nostre pecat.
El mal és exterior a
l’home, no forma part de la nostra naturalesa: “l’home té al
davant ...” l’opció pel bé o pel mal. Es troba sempre enfront
de dos camins: un porta a la llum i la vida, l’altre a la nit i la
mort. Aquest tema de les dues vies, sovint és citat dins el
Deuteronomi, és la “doctrina dels dos camins” (Dt 30, 15-20), i
també ho trobem representat en imatges en forma de Y, en molts
capitells de l’art romànic.
.............................................................
Mt 5, 17-37
Amb
la Llei donada a Moisès, s’inicia un treball de conversió del cor
de l’home, i Jesús s’adhereix a aquesta progressió, remarcant
que no ha pas vingut a abolir la Llei, sinó a acomplir-la; però els
principis que exigeix la Llei, sobrepassen el que diuen i fan els
escribes i fariseus. La pràctica dels manaments, per part dels
deixebles, ha de superar la dels escribes, com intèrprets de la
Llei, i la dels fariseus, com models d’observança. Jesús convida
els deixebles a una nova lectura de la Llei, que defuig el formalisme
i apunta cap a les relacions amb els altres, a actuar per amor.
Dóna uns exemples que
són com un resum de la moral a practicar, amb uns textos que se’n
diuen “antítesis”, perquè s’hi contrasten dues idees més o
menys oposades: “ja sabeu que es va dir ... doncs jo us dic”.
Jesús explica la solució a tres dels problemes més freqüents dins
les relacions humanes: 1) la fe és incompatible amb l’enfrontament
entre persones, 2) amb el desig de lo aliè i 3) també en qualsevol
forma de jurament. Més important que acostar-se a lo sagrat, és
apropar-se a les persones.
No es poden limitar al
“no mataràs”, al peu de la lletra, doncs es pot “matar” amb
actituds de menyspreu o enfrontament moral; Jesús els vol fer veure
que no n’hi ha prou d’actuar externament, i ensenya que Déu no
sols mira l’acte exterior, sinó la interna disposició del cor, no
es pot reduir la fe a un conjunt de normes que cal complir.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada