Setmana XVI de
durant l’any. 23 de juliol del 2017
Sv 12, 13,
16-19
El llibre de la Saviesa, encara que atribuït a Salomó, va ser escrit uns 900 anys després,
en grec, per un jueu d’Alexandria. Els lectors del llibre eren de cultura
grega, que admiraven la saviesa, i l’autor els diu que la veritable saviesa,
els secrets del coneixement, sols els posseeix Déu.
Hi ha en el text una meditació sobre dos temes majors,
dins la fe jueva: 1) el poder de Déu: “Tens el poder a l’abast sempre que
vols”, i 2) la bondat de Déu: “tractes a tothom amb clemència” ... “dónes
oportunitat a penedir-se”. L’autor fa un lligam entre la bondat de Déu i el seu
poder: si Déu es mostra tan indulgent amb els homes és perquè és totpoderós.
Aquesta descoberta
d’un Déu a la vegada poderós i bo, va necessitar segles de pedagogia a
través dels profetes. Això, però, comporta noves exigències per l’home: si Déu
ens ha creat a la seva imatge, la conseqüència és que cal abandonar tota idea
de violència i d’abús de poder, s’ha de compartir amistat amb tothom.
..............................................................
Mt 13, 24-43
Jesús parla del Regne del cel utilitzant tres
paràboles. El Regne és ja present, però està en creixement i sols culminarà a
la fi dels temps.
El problema del mal se’ns presenta en la paràbola del
sembrador. La llavor és bona, però el creixement del Regne s’afronta a
diferents oposicions internes i externes. Es subratlla la coexistència del bé i
del mal barrejats en un mateix camp. Però no és pas Déu, el sembrador, qui hi
posa el mal, el jull.
Un segon punt a considerar és que el sembrador calma la
impaciència dels servents, i els diu que és ell qui decidirà quan cal fer la
tria, doncs de precipitar-se es podrien confondre, ja que tots tenim coses
bones i dolentes i no és fàcil discernir entre el que és completament bo o
dolent, i hi ha risc de perdre blat al arrencar les males herbes.
Segueixen dues paràboles curtes: el gra de mostassa i
el llevat, que donen un toc d’optimisme, mostrant el contrast entre la petitesa
del començament i la grandesa a que poden arribar. El gra de mostassa sembrat,
esdevé un gran arbre, i evoca el dinamisme del Regne, que partint gairebé de
res és capaç d’una extensió universal. El llevat pot fer aixecar una pasta
enorme, i aconseguir que tot el món es converteixi en Regne, però actuant d’una
manera lenta, imperceptible.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada