Diumenge-XXIV-d-any
Sir 27,30-28,7
Ben Sira
va més lluny que la justícia expressada per la llei del talió: “Ull per ull,
dent per dent”, ja que demana de no guardar rancúnia envers el proïsme i
perdonar-lo sense esperar res a canvi.
Mt 18, 21-35
Les escoles rabíniques demanaven als
seus seguidors de perdonar als altres un cert nombre de vegades, que variava
segons l’escola. Pere vol saber quina és la opinió de Jesús, que li respon que
cal perdonar no set vegades (7 = nombre perfecte), que ja és un gran pas, sinó
setanta vegades set, és a dir, “sempre”.
Llavors,
Jesús proposa una paràbola, que es podria dividir en tres punts: 1) un rei, ple
de misericòrdia, es compadeix d’un subordinat que li deu una suma enorme, i li
perdona el deute, 2) el subordinat ja no recorda el perdó que ha rebut i no
atén les súpliques del seu deutor, d’una suma insignificant, i el porta a la
presó, i 3) els seus companys, indignats per aquest comportament, informen al
rei i aquest el farà castigar; al no voler fer gràcia al seu company, perd la
gràcia que ell havia rebut del rei.
El
text subratlla la gran diferència que hi ha entre els deu mil talents i els
cent denaris, per mostrar la infinita distància que separa les idees humanes
sobre el deute i la justícia, i les idees de Déu.
Amb
el final de la paràbola un es pot preguntar: perdó sense límits? L’home serà
definitivament perdonat si utilitza el temps de conversió que li és donat, per
perdonar també i fer justícia. La vida cristiana és, en certa manera, com un
temps de proba en que l’home, alliberat de les seves faltes, és convidat a
donar també als altres el perdó que ell ha rebut. Quan un es sent perdonat per
Déu, cal que també transmeti als demés aquesta misericòrdia.
Joan
i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada