Diumenge V de Quaresma

 
Diumenge V de Quaresma

Jo 8, 1-11

Els escribes i fariseus s'acosten a Jesús per posar-ho a prova, per estendre'l un parany, com en altres ocasions. La llei de Moisès deixava clar que l'adúltera havia de morir; si Jesús ho acceptava, posava en dubte tot el missatge centrat en la misericòrdia de Déu i la seva actitud d'acollida als pecadors. D'altra banda, si Jesús no acceptava la mort de l'adúltera quedaria molt pitjor, s'estaria rebel·lant contra la llei mateixa de Déu; allò hagués suposat la fi de tot el seu moviment, cap jueu podia ser seguidor d'algú que negués frontalment la llei de Moisès. La situació és tensa, dramàtica. La dona, posada al mig, potser plorosa, o potser simplement paralitzada, mira al voltant. La gent que escolta Jesús es queda a l'expectativa, què respondrà? Els escribes i fariseus, amb el somriure tort, es feliciten per un parany tan enginyós. Jesús, en canvi, com si la cosa no anés amb ell, s'ajup i es posa a escriure a terra. Els escribes i fariseus s'impacienten. «Per què no respon Jesús? Necessitem una resposta! Què és el que escriu a terra?» Jesús es cansa i s'hi incorpora. Amb una de les seves frases genials va a la medul·la de l'assumpte: «Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.» I de nou torna a escriure a terra. Els acusadors van rebre l'impacte de les paraules de Jesús i potser del seu gest. Per què marxen? Havien portat davant de Jesús una dona que era, amb tota evidència, pecadora. No es tracta de jutjar un cas ambigu, la llei de Moisès no donava cap dubte. Estaven preparats per executar-la... i un simple gest de Jesús i una breu frase els torna tota la vida del revés. Jesús no entra a discutir ni la llei ni la condemna, tan sols els demana que s'interroguin sobre el seu propi pecat. Potser és per això que els més vells se n'adonen abans que els joves; ells han tingut una vida més llarga, i més possibilitats per pecar. Sigui com sigui, acaben marxant tots, fins a l'últim. Al final, Jesús és l'únic que té autèntica autoritat per condemnar la dona. Però decideix no fer-ho. D'altra banda, tampoc no accepta el pecat, ja que li indica, que «ves-te’n, d'ara endavant no pequis més». A Jesús no li és igual el pecat. El perdó no és tan senzill com dir: «no passa res». No és cert, sí que passa, i passa molt. La llei de Moisès diu que el pecador mereix la mort, i Jesús no desmenteix aquesta llei. El pecat ens destrueix interiorment, desfà la nostra autenticitat i ens converteix en allò que no som, ens fa inhumans; a més, el pecat deixa restes, s'alimenta de si mateix, i es pot convertir en hàbit destructiu. La mort que comporta el pecat no és un “càstig de Déu” que vingui des de fora, és el resultat de faltar a la nostra pròpia essència, de trastocar la nostra vida, d'arribar a ser el contrari del que som. Si vam ser creats com a imatges de Déu, que és bondat i amor, nosaltres tenim la llibertat d'arribar a encarnar el mal, l'odi, la rancúnia. Jesús no diu a l'adúltera que «no passa res», no li dona un copet a l'esquena dient-li «aquestes coses s'arreglen». Jesús no nega que mereixi la condemna, ella la mereix, però Jesús la perdona. L'última frase de Jesús carrega les tintes a «d'ara endavant». Per què? Què ha passat en aquest «ara»? Precisament el perdó regalat, gratuït, de Jesús. El perdó de Jesús és un esdeveniment nou, suposa un canvi, una fractura a la vida de la pecadora. «Abans» i «ara» són dues realitats diferents. A l'«abans» regna el pecat, a l'«ara» sobrevé gratuïtament el perdó misericordiós de Déu. És precisament aquest perdó, com a esdeveniment transformador, el que fa possible que la dona «ja no pequi més». No es tracta simplement d'un «vinga, intenta-ho», sinó de la gràcia de Déu que ve a la nostra vida per fer possible el penediment. L'ésser humà sense Déu no pot sortir del cercle viciós del pecat; l'amor de Déu s'escampa sobre ell en forma de perdó per donar-li la possibilitat de trencar aquest cercle i tornar a començar. Però el que la pecadora no sap, és que hi ha algú que sí que morirà al seu lloc; serà el mateix Jesús, que carregant els pecats de tots, donarà la seva vida a la creu. La mort i la resurrecció de Jesús serà l'autèntic punt d'inflexió de la història, l'autèntica fractura entre l'abans i l'ara del temps universal.

bibliayvida.com