(Recuperat de juny del 2019)
Gn 14, 18-20
Abram venia de lluitar, en un país
estranger, per alliberar el seu nebot Lot i, en el camí de retorn, és acollit
per un misteriós personatge, de nom Melquisedec (Melki-Sedeq = Rei de
Justícia), rei de Salem (la futura Jerusalem) i, a la vegada, sacerdot, que li
ofereix pa i vi. Aquest àpat sembla tenir un caràcter religiós, doncs s’hi
uneix una doble benedicció, primer sobre Abram i després al Déu Altíssim.
Sorprèn que, com a ofrena,
Melquisedec aporti pa i vi, i no pas animals per sacrificar, com era costum, i
Abram li dóna el delme, és a dir, la dècima part del botí de guerra, lo qual
significa que el reconeix com a sacerdot. Crida també l’atenció el constatar
l’existència d’un sacerdoci abans de la institució legal, que els feia sortir
tots de la tribu de Levi. Es pot, doncs, ser sacerdot de Déu, a la manera de
Melquisedec, sense ser de la tribu de Levi, i així s’hi identifica Jesús, que
ens ofereix també el pa i el vi, en la Eucaristia.
......................................................................................
Lc 9, 11-17
“El dia començava a declinar” i els
deixebles suggereixen a Jesús d’acomiadar la gent perquè puguin anar als pobles
a comprar menjar; als deixebles els preocupa aquesta situació, però no s’hi
impliquen, i Jesús els mostra que el problema també és d’ells, i els diu
“doneu-los menjar vosaltres” ... però si sols tenen 5 pans i 2 peixos. Jesús
vol que els deixebles es serveixin del poc que tenen per compartir-ho amb la
gent.
A vegades, pensem que som, o tenim,
poca cosa per fer quelcom, però la decisió de fer-ho, malgrat tot, pot
aconseguir l’objectiu amb l’ajuda de Déu. Sols a partir del moment en que els
deixebles donen el poc que tenen, s’aconsegueix que hi hagi pa per tothom.
Jesús pren els pans, alça els ulls al cel i els beneeix, els parteix i els dóna
als deixebles perquè els distribueixin a tothom; fa pensar en
l’Eucaristia.
Probablement, no tota la gent
reunida estava sense provisions, encara que sí alguns no portaven res. Es
podria interpretar , també, que la gent, veient com Jesús i els deixebles
donaven exemple de compartir tot el que tenien, els cors se’ls hi obriren, i
els que tenien menjar, el van també compartir amb els que no en portaven, i
tothom va poder menjar. El vertader miracle hauria estat l’obertura dels cors
de la gent, davant de l’exemple donat.
Una lliçó a tenir molt en compte, en
la nostra actuació personal.
Joan i
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada