Ac 5, 12-16
Se’ns
vol mostrar la continuïtat entre l’acció de Jesús i la de la
comunitat de deixebles. A Galilea, Jesús havia curat malalts
imposant-los les mans (Lc 4, 40), i ara, ressuscitat, és present
dins de l’Església i continua la seva obra per mà dels apòstols.
Aquestes guaricions dels apòstols, eren l’ocasió per predicar el
missatge de Jesús, que no havia pas vingut sols a curar malalts,
malgrat ser un acta de misericòrdia, sinó a comunicar la Bona Nova
de Déu.
Es reunien al Temple, al
pòrtic de Salomó, un lloc de pas i de trobada, accessible a tothom.
“Cada vegada se’ls afegien més homes i dones ...”, una novetat
remarcable, doncs mostrava que no hi havia distinció, cosa que sí
es donava en el Temple, en que les dones estaven arraconades i el
lloc dels homes era el preferent.
...................................................................
Jn 20, 19-31
"Senyor meu i Déu meu"
Cada
evangelista descriu de manera diferent els esdeveniments que
segueixen la Resurrecció de Jesús. No s’hi ha de buscar un relat
històric, sinó una visió teològica dels fets.
Estem
encara en el primer dia de la setmana, és el començament d’una
nova creació, el naixement de l’Església. La porta estava
tancada, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la
Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven reunits i no
pas dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la
comunitat, i es donà a conèixer, “ensenyà les mans i el costat”.
Jesús s’ha de donar a conèixer amb algun signe, doncs la seva
imatge no és com abans, és viu d’una altre manera.
Hi ha dues parts en el
text: 1) Jesús i els apòstols, en que hi ha una síntesi de
diversos temes: la pau,
Jesús manifesta la seva presència amb el do de la pau i de la joia;
la missió, els envia
com el Pare ha fet amb ell; l’Esperit,
“alenà damunt d’ells”, per comunicar-los una nova vida, i el
perdó, oferiran una reconciliació
universal, Déu és Amor i Perdó.
2) Es descriu la trobada
entre Jesús i Tomàs, que abans no hi era i no accepta creure si no
veu; no creu el testimoni dels seus companys, vol una experiència
pròpia. Jesús se li mostra, i no el censura, admet que un acte de
fe sigui condicionat. La vinguda a la fe de Tomàs ens porta a un
temps nou, el temps de l’Església, en que caldrà “creure sense
haver vist”. No és fàcil veure els signes de la presència de Déu
dins el món, i la fe tindrà de recolzar-se en el testimoni dels qui
van experimentar la presència de Jesús Ressuscitat i ... sortosos
els que així creuran.
Joan i Roser
(Recuperat d'abril de 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada