2Re 4, 42-44
Eliseu va ser un profeta en el Regne
del Nord, cap els anys 850-800 aC. Era el successor del profeta Elies;
estan dins un context de fam i pobresa. El seu servidor li porta 20 pans
d’ordi; sembla es tracta dels pans de les primícies, de la primera
collita, que calia oferir a Déu (Lv 23, 17), i aquí Eliseu, en nom de
Déu, els fa donar perquè en mengi tothom, malgrat que la raó humana
considera que no és possible que en pugui menjar tanta gent.
En tota narració de miracles cal destacar quatre elements:
1)
una evident necessitat: aquí, la fam 2) un gest lliure: algú ofereix
els pans 3) recurs a algú considerat enviat de Déu: aquí, Eliseu 4) la
fe en la intervenció de Déu, malgrat els dubtes del servidor.
...............................................................Jn 6, 1-15
"Qué és això per a tanta gent?"
Quan
la gent va veure Jesús curar els malalts, es van disposar a seguir-lo
en massa. L’efervescència era particularment gran els dies que precedien
la Pasqua, i l’evangeli precisa que “s’acostava la Pasqua”, dada
important per la comprensió de l’abast del relat.
“Pujà a la
muntanya”, és simbòlic, Joan ens vol fer entendre que Jesús va oferir un
signe de que el banquet messiànic anunciat per Isaïes ja és allà: (Is
25, 6): “En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers oferirà un banquet a
tots els pobles”. “Hi havia molta herba”, fa pensar en el Salm 23 “El
Senyor és el meu pastor ... em fa descansar en prats deliciosos”, i vol
fer entendre que un bon pastor (imatge messiànica) porta el seu ramat
cap un bon pasturatge.
“Jesús prengué els pans, digué l’acció de
gràcies i els repartí ...”, sóna a Eucaristia, que Joan no en fa
referència en el Sopar. Les sobres van omplir 12 cistells, que evoca la
totalitat del poble. Tothom en menja i en queda pels que encara no hi
són.
La comunitat no té mitjans per donar un àpat a tanta gent, però
Jesús els alimenta, encara que no sense la participació dels homes, per
poc que tinguin ... com aquell noi amb 5 pans i 2 peixos, que accepta
donar tot el que té.
En aquesta narració, l’home reconeix els seus
límits però, a la vegada, descobreix la grandesa d’una col·laboració a
l’obra de Déu.
JiR
(Recuperat de juliol de 2009
