"...llum que es reveli a les nacions..."
Ml 3, 1-4
El
profeta Malaquies escriu cap els anys 450 aC; no hi ha rei i són els
sacerdots qui exerceixen l’autoritat, i l’Aliança entre Déu i
el seu poble, en certa manera, passa per ells. Però els jueus viuen
uns temps difícils: la situació religiosa i moral s’ha degradat,
el culte negligit, alguns volen enganyar amb falses ofrenes, i la
Llei no és respectada.
Malaquies proclama que
Déu no deixarà durar aquesta situació i enviarà “un missatger
perquè obri el camí davant meu”. Serà un temps de proba i
s’encarregarà d’esborrar la corrupció dels ministres del culte
“purificant els fills de Leví”; serà una restauració i un
retorn als valors del passat.
Més tard, Jesús citarà
Malaquies quan proposa Joan Baptista (Mt 11, 7-10) com el “missatger
que li prepara el camí”.
.............................................................
Lc 2, 22-40
Maria i Josep van a
Jerusalem per acomplir tot el que estava prescrit per la Llei. És
dins el marc de la Llei d’Israel que s’ha manifestat la salvació
de tota la humanitat. La llarga espera d’Israel a ser alliberada,
és representada pel reconeixement de dues persones senzilles, Simeó
i Anna, que serveixen Déu, nit i dia, amb la oració.
L’Esperit inspira Simeó
les paraules que revelen el misteri d’aquest Infant; era un home
just i religiós que esperava “la consolació d’Israel” i,
aixecant l’Infant, posa de manifest la ”llum del Salvador, que es
revela a les nacions”, i “la glòria del poble d’Israel”; el
projecte de salvació de Déu concerneix tota la humanitat. Sorprèn
que aquest caire universal de la missió de Jesús, es proclami
precisament dins el Temple jueu, zelós del seu privilegi exclusiu.
En quan a Anna, estava
també plena d’impaciència, i parla de l’Infant a tots els qui
“esperaven l’alliberament de Jerusalem”.
“L’Infant creixia i
s’enfortia, ple d’enteniment, i el favor de Déu l’acompanyava”:
l’encarnació esdevindria tot un procés històric. Si realment era
un home, havia d’anar assumint progressivament la missió que devia
acomplir. Lo qual estaria clarament en contra de la interpretació,
que alguns han fet, de que Jesús no podia “créixer”, perquè ja
havia nascut perfecte.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada