.JPG)
Sir 24, 1-2.
8-12
D’una manera poètica
es canta l’elecció d’Israel, d’entre tots els pobles, com a
seu de la Saviesa.
Podríem definir la
saviesa com un atribut que permet prendre decisions justes. Però la
Saviesa, en la Escriptura, es presenta com una persona, igual que la
Paraula en l’evangeli de Joan. Serien ambdues una manifestació
directe de Déu.
La Saviesa s’adreça
primer al poble de Déu, probablement reunit al Temple (“en
l’assemblea de l’Altíssim”). Baixa del cel, s’estableix
enmig dels homes i amplia la seva presència: la muntanya de Sió, la
ciutat de Jerusalem i tot Israel com heretat.
...........................................................
Jn
1, 1-18
La Paraula apareix com un
personatge, del que se’ns vol fer descobrir tot el seu misteri,
centrant primer l’atenció sobre la seva inicial existència i
activitat, abans de la seva manifestació dins la història. Comença
el text amb les mateixes paraules del inici del Gènesi: “Al
començament ...”. Es vol significar que comença una nova etapa de
la història humana, és com una nova creació. El que fa Déu el
primer dia, és separar la llum de les tenebres, i aquí es presenta
Jesús, la Paraula, com la llum que brilla enmig de la foscor. Al
donar Déu la seva Paraula, ens fa sortir de les tenebres,
aportant-nos la seva llum.
El qui és la Paraula
“s’ha fet carn”, que vol dir condició humana, amb totes les
seves febleses i limitacions, s’ha fet un home com nosaltres i
habita enmig nostre, acomplint així les promeses de l’Emmanuel,
Déu amb nosaltres. Com podríem entendre la Paraula de Déu, si no
fos expressada amb paraules nostres; sols així, Jesús ens pot
parlar de Déu i donar-lo a conèixer, perquè a Déu ningú l’ha
vist mai, està fora de l’espai i del temps, i la nostra
intel·ligència no el pot abastar.
Sols
la Paraula ens pot parlar de Déu i ens el dóna a conèixer; la
Paraula és la llum veritable, i era present en el món, Joan
Baptista n’era testimoni ... però no tothom l’ha reconeguda.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada