Diumenge XXVI durant l’any. 29 de
setembre del 2019
Am
6, 1, 4-7
Llegint el text, un es pot
imaginar el luxe que hi havia a Samaria, i és a aquests rics i poderosos que
s’adreça Amós. No s’adonen, envoltats per la seva opulència, de l’amenaça que
plana sobre d’ells, “es creuen segurs al turó de Samaria”. Però, uns anys més
tard, seran esclafats pels assiris, que els envairan, molts moriran i molts
dels que restin seran deportats.
La lògica d’Amós és que la
benaurança dels homes, i dels pobles, passa per la fidelitat a l’Aliança, que
vol dir justícia i confiança en Déu; quan un s’allunya d’aquesta línia, està
perdut.
.........................................................................................
Lc 16, 19-31
Jesús proposa als fariseus una
paràbola. Es tracta d’un ric i un pobre, no qualificats ni de bons ni de
dolents, i sols es diu com es comporten l’un i l’altre. El ric viu tancat en el
seu món, abillat amb vestits de porpra i lli, que era la vestimenta del gran
sacerdot; un toc d’atenció pels fariseus que escoltaven Jesús, molt pietosos,
però indiferents a les misèries dels altres. El pobre, però, té nom, és una
persona, es diu Llàtzer, i està estirat a la porta del ric, esperant aconseguir
quelcom per menjar; però els gossos li llepen les nafres i, per tant, és un
impur. Els separa un abisme d’indiferència, perquè el ric mai ha obert la
porta, enmig de tanta festa.
Els dos personatges moren i hi ha un
capgirament de la situació, i per descriure-ho, Jesús s’expressa amb idees dels
fariseus: el pobre va al “sí d’Abraham” = el cel, i l’altre a l’abisme, “lloc
de turments” = l’infern. El ric, conscient de la seva situació, voldria
estalviar aquest sofriment als seus germans, i demana d’enviar-los un missatger
per avisar-los. Abraham li respon amb cordialitat, “fill meu”, però el que li
demana és impossible, encara que ressuscités un dels morts, no es deixarien
convèncer ... cal que escoltin Moisés i els profetes. Per l’home ric de la
paràbola, ja no hi ha res a fer, però sí pels que escolten Jesús; encara hi ha
temps per obrir la porta i veure la situació dels pobres. És una crida a la
conversió, doncs estan en un temps favorable de l’anunci del Regne.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada