Sv 1,13-15; 2, 23-24
El
llibre de la Saviesa, comença amb una reflexió sobre el destí humà
(semblant a com comença el Gènesi), sobre el problema de la vida i
la mort, i la relació dels homes amb Déu.
Escrit a Alexandria, cap
els anys 50 aC, per jueus que convivien amb la cultura grega, que hi
predominava, amb la intenció de donar arguments als germans, de
cultura jueva, enfront els raonaments dels pagans. El problema era la
actitud que calia adoptar enfront de la mort.
Pels grecs, la mort era
inevitable i no s’hi podia lluitar, cal aprofitar la vida present,
doncs al final, amb la mort, tot quedarà esborrat. Però els jueus
adoptaven una altra actitud: la vida present és com una llavor de
l’eternitat que ens espera, i cal esforçar-se en cuidar-la. Déu,
que és infinitament just, al final farà justícia.
Mc 5, 21-43
La
incapacitat humana enfront la malaltia i la mort (els metges no
aconsegueixen evitar-ho), contrasta amb el poder de Jesús, que emana
d’Ell (la dona sols toca el vestit) i que va fins ressuscitar els
morts (la filla de Jaire).
Per beneficiar-se
d’aquest poder de Jesús, hi ha una sola condició: tenir fe. Una
fe a la qual tothom pot acudir, des de Jaire, un cap de sinagoga,
fins una dona que esdevé impura per la seva pèrdua de sang. Però
som lliures, i es pot refusar de creure, com els que es riuen de
Jesús, que serien els partidaris de la mort, segons el llibre de la
Saviesa.
Són dos relats de
salvació, que afecten dues dones. Una perd sang des de fa 12 anys, i
l’altre ha arribat als 12 anys, edat legal de la pubertat. Perdent
la sang, una pot perdre la vida, i l’altre arriba a l’edat en que
la podria donar. El 12 és un nombre simbòlic, semblant a la
perfecció del set; ambdós provenen del quatre i el tres, dins la
realitat terrenal (el quatre), però segons una ascendència divina
(el tres). El set n’és la suma i el dotze la multiplicació. 12
tribus, 12 apòstols, 12 mesos ...
La dona és impura i no
podria tocar Jesús, però ho fa, i la fe la salva, no pas el
contacte físic amb la roba de Jesús. Quan diuen que la noia és
morta, Jaire es exhortat a tenir fe. La bona nova d’aquest text és
que Jesús no vol ni el sofriment ni la mort.
En la consigna de
silenci donada per Jesús, s’hi pot veure el “secret messiànic”:
el fet que Jesús pugui ser reconegut com a Messies, sense risc d’un
malentès.
Joan i Roser
.jpg)
